Comunitat imaginada i governança a l’acció cultural exterior de Catalunya: entre la participació social i el corporativisme

Mariano Martín Zamorano

Resum

Benedict Anderson (1993) va definir nació com “una comunitat política imaginada, que s’imagina alhora com a inherentment limitada i com a sobirana” i va incidir en la importància de les arrels culturals per a la constitució d'aquesta consciència nacional. Les diplomàcies culturals, organitzades pels Estats-nació des d’inicis del segle XX i estructurades políticament sobre la base d’aquest espai sobirà i imaginat, van buscar estendre la influència dels països mitjançant la promoció de la cultura nacional en l’escenari internacional. En aquest article examinarem, des d'un plantejament proper al d’Anderson, la incidència del nacionalisme en l’estructuració de la governança corporativista en l’acció cultural exterior de Catalunya entre 1980 i 2014.

Paraules clau

paradiplomàcia cultural, Catalunya, governança, nacionalisme, comunitat imaginada.

Referències

Anderson, B. (2005). Comunitats Imaginades. València: Afers.

 

Arndt, R. T. (2009). ¿Cultura o propaganda? Reflexiones sobre medio siglo de diplomacia cultural en Estados Unidos. En Villanueva Rivas, C. (Ed.), Diplomacia pública y cultural (pp. 29-54). Mèxic: Revista Mexicana de Política Exterior.

 

Arndt, R. T. (2005). The first resort of kings: American cultural diplomacy in the twentieth century. Dulles: Brassey’s.

 

Bélanger, L. (1994). La diplomatie culturelle des provinces canadiennes. Études internationales, 25(3), 421-452.

 

Bélanger, L. (1997). Les enjeux actuels de la participation du Québec à la francophonie multilatérale: de la paradiplomatie à la protodiplomatie. Politique et Sociétés, 16(1), 39-59.

 

Bouzada, X. (2007). La gouvernance de la culture en Espagne. En L. Bonet i E. Négrier (Eds.), La politique culturelle en Espagne. París: Karthala.

 

Breuilly, J. (1990). Nacionalismo y Estado. Barcelona: Pomares-Corredor.

 

COPEC (1997). Memòria d’Activitats 1995, 1996, 1997. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

 

Cummings, M. C. Jr. (2003). Cultural Diplomacy and the United States Government: A Survey. Washington: Center for Arts and Culture.

 

Delgado Gómez-Escalonilla, L. (1991). Acción cultural y política exterior la configuración de la diplomacia cultural durante el régimen franquista (1936-1945). Tesi doctoral. Universidad Complutense de Madrid, Madrid.

 

Delgado Gómez-Escalonilla, L., Figueroa, M. (2008). Los compromisos internacionales de España en materia de cultura. Documentos de Trabajo. Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos, 4, 1-21.

 

Departament de Cultura (1983). Memòria d’Activitats. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

Duchacek, I. D. (1990). Perforated sovereignties: toward a typology of new actors in international relations. En Soldatos, P. i Michelmann, J (Eds.), Federalism and International Relations: the Role of Subnational Units (pp. 1-34). Nova York: Oxford University Press.

 

FOCIR (2008). VIII Jornades de la FOCIR. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 25 d’octubre de 2008.

 

FOCIR (2010). X Jornades de la FOCIR. La diplomàcia cultural al servei de la projecció internacional de Catalunya. Internacional.cat., 5. Barcelona: FOCIR, Generalitat de Catalunya.

 

Foguet, J. (2012). Mascarell quiere exportar la cultura catalana para sortear la crisis. El País, 21 de gener de 2012.

 

García Segura, C. (1995). La dimensión mediterránea de la proyección exterior de Cataluña: el Arco Latino. Papers: Revista de sociologia, 46, 46-56.

 

Gasòliba, C. A. (1987). Cataluña y la Comunidad Europea. Catalònia cultura, 4, 48-49.

 

Gellner, E. (1997). Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza.

 

Higham, R. (2007). The World Needs More Canada. Canada Needs More Canada. En Baillargeon, Jean Paul (Ed.) The Handing Down of Culture: Smaller Societies and Globalization (pp. 134-142). Toronto: Grubstreet Books.

 

Hobsbawm, E. (1991). Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.

 

Hroch, M. (1994). La construcción de la identidad nacional: del grupo étnico a la nación moderna. Revista de Occidente, 161, 45-60.

 

Institut Ramon Llull (2005). Memòria IRL 2004. Barcelona: Institut Ramon Llull.

 

IPECC (2012). Què és l’IPECC?. Tríptic informatiu (en línia). http://ipecc.cat/novaweb/que-es-lipecc/, (accés 23/5/2014).

 

IPECC (2010). Memòria de viatge. Barcelona: IPECC.

 

Johannisson, J. (2010). Making Geography Matter in Cultural Policy Research: The Case of Regional Cultural Policy in Sweden. En Singh, J. P. (Ed.), International Cultural Policies and Power (pp. 127-139). Nova York: Palgrave Macmillan.

 

Keating, M. (1996). Naciones contra el Estado. El nacionalismo de Cataluña, Québec y Escocia. Barcelona: Ariel.

 

Kedourie, E. (1998). Nationalism. Massachusetts: Blackwell.

 

Lecours, A. i Moreno, L. (2003). Paradiplomacy and stateless nations: a reference to the Basque Country. Montreal: The Institute for Research on Public Policy.

 

Mark, S. (2008). A Comparative Study of the Cultural Diplomacy of Canada, New Zealand and India. Tesi doctoral, Auckland, University of Auckland.

 

Mellisen, J. (Ed.). (2005). The New Public Diplomacy. Londres: Palgrave.

 

Mesado, À. (2008). Els ens subestatals i la UNESCO. Els casos de Catalunya i el Quebec. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

Michelmann, H. (Ed.). (2010). Foreing Relations in Federal Countries. Montreal: McGill-Queen’s University Press.

 

Paschalidis, G. (2009). Exporting national culture: histories of Cultural Institutes abroad. International Journal of Cultural Policy, 15(3), 275-289.

 

Peters, G. (1995). Modelos alternativos del proceso de la política pública. De abajo hacia arriba o de arriba hacia abajo. Gestión y Política Pública, 4 (2), 257-276.

 

Peters, G. i Savoie D. J. (Eds.). (1995). Governance in a changing environment. Montreal: Canadian Centre for Management Development, Centre canadien de gestion, McGill-Queen’s University Press.

 

Petit Bozzo, M. (2010). Fonaments i propostes per a una (para)diplomàcia de Catalunya a la UNESCO. Quaderns de Recerca, UNESCOCAT, 2, 1-45.

 

Rodríguez, A. (Ed.). (2007). La sociedad de la cultura. Barcelona: Ariel.

 

Saul, J. R. (1994). Culture and Foreign Policy. En Canada’s Foreign Policy: Position Papers. Report Of the Special Joint Committee of the Senate and the House of Commons reviewing Canadian Foreign Policy. Ottawa: Canadian Communication Group Publishing.

 

Schuster, J. M. (2002). Sub-national cultural policy—Where the action is: mapping state cultural policy in United States. International Journal of Cultura Policy, 8(2), 181-196.

 

Sharp, P. (1999). For diplomacy: Representation and the Study of International Relations. International Studies Review, 1(1), 33-57.

 

Subirana, J. (2010). Fem d’una mena d’ambaixadors... La proyección internacional como estrategia de las literaturas ‘menores’. El caso del PEN catalán. Oihenart. Cuadernos de Lengua y Literatura, 25, 307-324.

 

Subirana, J. (2011). Organitzacions literàries i mediacions: el cas del PEN català. En Gavagnin, G., Martínez-Gil, V. (Eds.), Entre literatures. Hegemonies i perifèries en els processos de mediació literària (pp. 59-79). Lleida: Punctum.

 

UNESCOCAT (2006). Memòria 2005. Barcelona: UNESCOCAT.

 

Villalonga, A. (1992). Las relaciones institucionales entre la Comunidad Autónoma de Cataluña y América Latina. Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 23, 323-328.

 

Villanueva, C. (2007). Representing Cultural Diplomacy: Soft Power, Cosmopolitan Constructivism and Nation Branding in Mexico and Sweden. Växjö: Växjö University Press.

 

Villarroya, A. (2010). Política cultural. Cataluña. En Consejo de Europa/ERICarts (Ed.), Compendium of Cultural Policies and Trends in Europe. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

 

Wiarda, H. J. (1996). Corporatism and Comparative Politics. Nova York: M.E. Sharpe.

 

Wyszomirski, M. J., Burgess, C. i Peila, C. (2003). International Cultural Relations: A Multi-Country Comparison. Ohio: Center for Arts and Culture.

 

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.