La cultura en nom del poble? Cap a una tipologia del populisme i la cultura

Judith Jansma

Resum

Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.
Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsa
dicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s’ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la cultura
i el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells».
La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l’ús que tenen en l’apropiació dels actors populistes. L’última categoria es compon d’allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l’autor amb un tipus determinat
d’idees, així com en l’articulació d’aquestes.

Paraules clau

estudis culturals, populisme, identitat cultural, França, Països Baixos.

Referències

Anderson, B. (2016). Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism (2a ed.). Londres: Vers.

Barker, C. (2000). Cultural Studies. Theory and Practice. Londres: Sage Publications.

Bax, S. (2016). De publieke intellectueel als literair populist. Het publieke schrijverschap van Leon de Winter. Nederlandse

Letterkunde, 21(2), 97-129.

Berg-Sørensen, A. (2017). ‘Submission’: Ambiguity, Hypocrisy and Misanthropy in Michel Houellebecq’s Imaginary Politics. Journal of Political Ideologies, 22(2), 131-146.

Brubaker, R. (2017). Between Nationalism and Civilizationism: The European Populist Movement in Comparative Perspective. Ethnic and Racial Studies, 40(8), 1191-1226

Furedi, F. (2018). Populism and the European Culture Wars. The Conflict of Values Between Hungary and the EU. Oxon: Routledge

Gidron, N. i Hall: A. (2017). The Politics of Social Status: Economic and Cultural Roots of the Populist Right. British Journal of Sociology, 68(1), 57-84.

Goodhart, D. (2017). The Road to Somewhere. The Populist Revolt and the Future of Politics. Londres: Hurst & Co.

Gramsci, A. (1971). Selections from the Prison Notebooks. Nova York: International Publishers.

Hall, S. (1985). Authoritarian Populism: A Reply. New Left Review, 0(151), 115-125.

Hall, S. (1986). Gramsci’s Relevance for the Study of Race and Ethnicity. Journal of Communication Inquiry, 10(2), 5-27.

Hart, G. (2012). Gramsci, Geography, and the Languages of Populism. En M. Ekers, G. Hart, S. Kipfer i A. Loftus (ed.), Gramsci: Space, Nature, Politics (p. 301-320). Chichester; Malden: Wiley-Blackwell.

Hobsbawm, E. (2012). Introduction: Inventing Traditions. En E. Howsbawm i T. Ranger (ed.), The Invention of Tradition (1-14). Cambridge: Cambridge University Press.

Huxley, J. S. (1955). Evolution, Cultural and Biological. Yearbook of Anthropology, 2-25.

Inglehart, R. i Norris: (2016). Trump, Brexit, and the Rise of Populism: Economic Have-Nots and Cultural Backlash. Harvard Faculty Research Papers. Cambridge, MA: Harvard University.

Jansma, J. (2018). Populism and Literature: Mapping the Debate on Houellebecq’s Soumission. Perspectivas de la Comunicación, 11(1), 7-56.

Judis, J. B. (2016). The Populist Explosion. How the Great Recession Transformed American and European Politics. Nova York: Columbia Global Reports.

Kriesi, H. et al. (2006). Globalization and the Transformation of the National Political Space: Six European Countries Compared. European Journal of Political Research, 45, 921-956.

Laclau, E. (2005). On Populist Reason. Londres: Verso.

McGuigan, J. (1992). Cultural Populism. Londres: Routledge.

Moffitt, B. (2017). Liberal Illiberalism? The Reshaping of the Contemporary Populist Radical Right in Northern Europe. Politics and Governance, 5(4), 112-122.

Mudde, C. (2004). The Populist Zeitgeist. Government and Opposition, 39(4), 541-563.

Mudde, C. i Kaltwasser, C. (2013). Exclusionary vs. Inclusionary Populism: Comparing Contemporary Europe and Latin America. Government and Opposition, 48(2), 147-174.

Mudde, C., i Kaltwasser, C. (2017). Populism: a Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press.

Nachbar, J. i Lause, K. (1992). An Introduction to the Study of Popular Culture: What Is this Stuff that Dreams Are Made Of? En J. Nachbar i K. Lause (ed.). Popular Culture. An Introductory Text (p. 1-35). Bowling Green, OH: Bowling Green State University Press.

Nagle, A. (2017). Kill All Normies. The Online Culture was from Tumblr and 4chan to the Alt-right and Trump. Alresford:

Zero Books.

Ossewaarde, M. (2014). The National Identities of the ‘Death of Multiculturalism’ Discourse in Western Europe. Journal

of Multicultural Discourses, 9(3), 173-189.

Paveau, M. A. (1998). Le «roman populiste»: enjeux d’une étiquette littéraire. Mots. Les langages du politique, 55, 45-59.

Rau: (2018). Autumn After the Referendum. En R. Eaglestone (ed.). Brexit and Literature. Critical and Cultural Responses (p. 15-30). Oxon: Routledge.

Renan, E. (1882) What is a Nation? En E. Renan (1992). Qu’est-ce qu’une nation? París: Presses-Pocket.

Rensmann, L. (2017). The Noisy Counter-Revolution: Understanding the Cultural Conditions and Dynamics of Populist Politics in Europe and the Digital Age. Politics and Governance, 5(4) 123-135.

Rodrik, D. (2017). Populism and the Economics of Globalization. Journal of International Business Policy, 1(1-2), 12-33.

doi: 10.3386/w23559

Rooduijn, M., De Lange, S. L. i Van der Brug, W. (2014) A Populist Zeitgeist? Programmatic Contagion by Populist Parties in Western Europe. Party Politics, 20(4), 563-575.

Rooduijn, M., Van der Brug, W. i De Lange, S.L. (2016) Expressing or Fuelling Discontent? The Relationship Between Populist Voting and Political Discontent. Electoral Studies, 43, 32-40.

Shaw, K. (2018). BrexLit. En R. Eaglestone (ed.). Brexit and Literature. Critical and Cultural Responses. (15-30). Oxon: Routledge.

Wodak, R., Khosravinik, M. i Mral, B. (ed.) (2013). Right-wing Populism in Europe. Politics and Discourse. Londres: Bloomsbury.

Wodak, R. (2015). The Politics of Fear. What Right-Wing Populist Discourses Mean. Londres: Sage.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.