La transició emocional en els moviments socials. El cas de la PAH

Ferran Giménez Azagra

Resum

Des de l’assumpció de la societat neoliberal com a projecte polític, de subjectivitat i d’afectivitat, trobem alguns moviments que, sorgits en contextos específics de precarització social, desenvolupen processos de transició emocional per tal de combatre el control social exercit per la gestió de l’afectivitat, vinculat al maneig diferencial de les desigualtats.
Així, apareixen espais d’afectivitat que possibiliten aquesta transformació emocional que alhora permet bastir la pròpia acció col·lectiva. Aquests espais, per tal que siguin efectius, s’han de configurar com a cadenes de rituals d’interacció, els quals fan servir el canvi emocional com a base del canvi social.
El present article s’edifica des de l’anàlisi documental i l’estudi etnogràfic desenvolupats entre 2013 i 2018 en diverses assemblees i accions de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de distints municipis de Catalunya. S’hi han emprat les tècniques de l’observació participant, grups de discussió i entrevistes en profunditat a activistes dels col·lectius.

Paraules clau

ritual d’interacció, acció col·lectiva, emocions, transició emocional.

Referències

Berezin, M. (2001). Emotions and Political Identity: Mobilizing Affection for the Polity. En J. Goodwin, J. Jasper i F. Poletta (ed.), Passionate Politics (83-98). Chicago: University of Chicago Press.

Boiger, M. i Mesquita, B. (2012). The Construction of Emotions in Interactions, Relationships and Cultures. Journal Emotion Review, 4(3), 222- 229.

Charmaz, K. (2006). Constructing Grounded Theory. Londres: Sage.

Collins, R. (2009). Cadenas de rituales de interacción. Barcelona: Anthropos.

Conde, F. (2009). Análisis sociológico del sistema de discursos. Madrid: CIS.

Dubet, F. (2010). Sociología de la experiencia. Madrid: CIS.

Enciso, G. i Lara, A. (2014). Emociones y ciencias sociales en el siglo xx: La precuela del giro afectivo. Revista Athenea Digital, 14(1), 263-288.

Flesher Fominaya, C. (2010). Creating Cohesion from Diversity: The Challenge of Collective Identity Formation in the Global Justice Movement, Sociol. Inq. 80, 377-404.

Glaser, B. i Strauss, A. (1967). The Discovery of Grounded Theory. Chicago: Aldine Press.

Giménez, F. (2017). Movimientos sociales y construcción de subjetividades: Los casos de la PAH y de la CUP. (Tesi doctoral, Universitat del País Basc, País Basc). Recuperat de http://hdl.handle.net/10810/24086

Giménez, F. (2018). Desinstitucionalización de lo social y constitución del sujeto: El camino hacia la emancipación colectiva. En S. Martí, R. González, R. Gomà i P. Ibarra (ed.), Movimientos sociales y derecho a la ciudad: Creadoras de democracia radical (p. 261-274). Barcelona: Icària.

Goodwin, J., Jasper, J. M. i Poletta, F. (2004). Emotional Dimensions of Social Movements. En D. A. Snow, S. A.

Soule, H. Kriesi (ed.), The Blackwell Companion to Social Movements (p. 413-32). Malden: Blackwell.

Gould, D. B. (2001). Rock the Boat, Don’t Rock the Boat, Baby: Ambivalence and the Emergence of Militant AIDS Activism. En J. Goodwin, J. M. Jasper i F. Poletta (ed.), Passionate Politics (p. 135-57). Chicago: University of

Chicago Press.

Gould, D. B. (2003). Passionate political processes: bringing emotions back into the study of social movements. A J. Goodwin i J. M. Jasper (ed.), Rethinking Social Movements (p. 282-302). Lanham, MD: Rowman & Littlefield.

Gould, D. B. (2009). Moving Politics. Chicago: University of Chicago Press.

Guillemette, F. (2006). L’approche de la Grounded Theory; pour innover? Recherches qualitatives, 26(1), 32-50.

Hochschild, A. R. (1983). The Managed Heart: Commercialization of Human Feeling. Berkeley: University of California Press.

Honneth, A. (1995). The Struggle for Recognition. Cambridge, MA: MIT Press.

Jasper, J. M. (1997). The Art of Moral Protest: Culture, Biography and Creativity in Social Movements. Chicago: University of Chicago Press.

Jasper, J. M. (1998). The Emotions of Protest: Affective and Reactive Emotions in and around Social Movements. Soc. Forum, 13, 397-424.

Jasper, J. M. (2006a). Emotion and Motivation. En R. Goodin, i C. Tilly (ed.), Oxford Handbook of Contextual Political Studies (p. 157-71). Oxford: Oxford Univ. Press.

Jasper, J. M. (2006b). Getting Your Way. Chicago: Univ. Chicago Press.

Jasper, J. M. (2012). Las emociones y los movimientos sociales: veinte años de teoría e investigación. Revista latinoamericana de estudios sobre cuerpos, emociones y sociedad, 10, 48-68.

Kemper, T. (1981). Social Constructionist and Positivist Approaches to the Sociology of Emotions. American Journal of Sociology, 87(2), 336-362.

Lazzarato, M. (2006). Políticas del acontecimiento. Buenos Aires: Tinta Limón.

Leventhal, H. i Tomarken, A. J. (1986). Emotion: Today’s Problems. Annu. Rev. Psychol., 37, 565-610.

McCarthy, E. D. (1994). The Social Construction of Emotion: New Direction for Culture Theory. Journal Social Perspectives of Emotions, 2, 267-279.

Miles, M. i Huberman, M. (1984). Qualitative Data Analysis: A Sourcebook of New Methods. Londres: Sage Publications.

Nussbaum, M. C. (2001). Upheavals of Thought. Nova York: Cambridge University Press.

Polletta, F. i Jasper, J. M. (2001). Collective Identity and Social Movements. Annu. Rev. Sociol., 27, 283-305.

Ricceri, M. (2011). Europe and Social Precarity Proactive Elements for System Interventions. En P. Hermann i S.Kalaycioglu (ed.), Precarity. More than a Challenge of Social Security. Or: Cynicism of EU’s Concept of Economic Freedom. Bremen: Europäischer Hochschulverlag.

Scheff, T. J. (1994). Bloody Revenge: Emotions, Nationalism and War. Boulder, CO: Westview.

Schierup, C. U. i Bak Jørgensen, M. (ed.) (2016). Politics of Precarity: Migrant Conditions, Struggles and Experiences. Leiden & Boston (MA): Brill Academic Publishers .

Tejerina, B. (2010). La sociedad imaginada: Movimientos sociales y cambio cultural en España. Madrid: Trotta.

Traïni, C. (ed.) (2009). Emotions. Mobilisation! París: Presses Sciences Po.

Wood, E. J. (2003). Insurgent Collective Action and Civil War in El Salvador. Nova York: Cambridge University Press.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.