«Woman, manage your life!» El discurs de la conciliació laboral-familiar en la literatura popular del management dirigida a dones

Maria Medina-Vicent

Resum

Els càrrecs de management han estat tradicionalment ocupats per homes i associats, per tant, a allò masculí. En conseqüència, el model de direcció empresarial normatiu ha tingut aspectes excloents per a les dones. Per aquesta raó, entre d’altres, la qüestió de la conciliació entre la vida laboral i familiar no ha format part dels temes centrals de la literatura del management . I és que, responent a aquesta normativitat masculinitzada, es donava per fet que el rol del mànager estava exclusivament associat a la seua presència en l’esfera pública, és a dir, les qüestions associades tradicionalment a la cura de la família i a allò privat quedaven fora de l’equació. No obstant això, amb la progressiva incorporació de les dones a la gerència, noves qüestions han passat a configurar l’agenda del management .
En aquest article pretenem estudiar de quina manera s’ha incorporat la qüestió de la conciliació de la vida laboral i familiar en la literatura del management dirigida a dones. Ens interessa especialment identificar la clau en què es construeix aquest discurs, és a dir, discernir si a través de la seua formulació es promou una presència de les dones en els càrrecs de direcció des d’una visió transformadora i igualitària que pose èmfasi en les polítiques de conciliació com una necessitat patent o, si bé, es continua assignant a les dones la responsabilitat única de la gestió de l’espai privat de manera estereotípica i excloent.

Paraules clau

literatura gerencial, perspectiva de gènere, conciliació de la vida laboral i familiar.

Referències

Annis, B. i Gray, J. (2013). Work with Me: How Gender Intelligence Can Help You Succeed at Work and in Life. Londres: Piatkus.

Bacal, J. (2014). Mistakes I Made at Work. Nova York: Penguin Group.

Barthes, R. (1997). La aventura semiológica. Barcelona: Paidós.

Baxter, J. A. (2010). The Language of Female Leadership. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Bélar, H. (2018). El código espiritualista de la autoayuda: La felicidad negativa. Athenea Digital, 18(3), 23-39.

Bennington, E. (2013). Who Says It’s a Man’s World. Nova York: AMACOM.

Boltanski, L. i Chiapello, È. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.

Bort, J., Pflock, A. i Renner, D. (2005). Mommy Guilt. Nova York: American Management Association.

Carrasquer, P. (2009). La doble presencia. El trabajo y el empleo femenino en las sociedades contemporáneas. (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya). Recuperat de http://www.tdx.cat/handle/10803/5147

Clark, T. (2004). The Fashion of Management Fashion: A Surge Too Far? Organization, 11(2), 297-06.

Clark, T. i Salaman, G. (1996). The Management Guru as Organizational Witchdoctor. Organization, 3(1), 85-107.

Collins, D. (2000). Managemend Fads and Buzzwords. Londres: Routledge.

Collinson, D. L. i Hearn, J. (1994). Naming Men as Men: Implications For Work, Organization and Management. Gender, Work & Organization, 1(1), 2-22.

De Miguel, A. (2015). Neoliberalismo sexual: El mito de la libre elección. Madrid: Editorial Cátedra.

Ebben, M. (2015). Off the Shelf Salvation: A Feminist Critique of Self-Help. Journal of Women’s Studies in Communication, 18(2), 111-122.

Eggins, S. i Slade, D. (1997). Analysing Casual Conversation. Londres: Cassell.

Eisenberg, E. M. (2009). Ambiguity as Strategy in Organizational Communication. Communication Monographs, 51(3), 227-242.

Fernández Rodríguez, C. J. (2007). El discurso de management: Tiempo y narración. Madrid: CIS.

Fernández Rodríguez, C. J. (2011). El gato que caza nuestros ratones: China como colección de mitologías. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, 115, 79-88.

Fernández Rodríguez, C. J. i Gantman, E. R. (2011). Spain and Argentina as Importers of Management Knowledge (1955-2008): A Comparative Analysis. Canadian Journal of Administrative Sciences, 28, 160-173.

Fernández Rodríguez, C. J. i Medina-Vicent, M. (2017). Los nuevos discursos del management: Difusión, impactos y resistencias. Recerca: Revista de pensament i anàlisi,20, 7-14.

Gantman, E. R. (2017). En torno al potencial transformador de los CMS (Critical Management Studies). Recerca: Revista de pensament i anàlisi, 20, 15-33.

Genz, S. (2010). Singled Out: Postfeminism’s «New Woman» and The Dilemma of Having It All. Journal of Popular Culture, 43(1), 97-119.

Gill, R. i Scharff, C. (2011). New Femininities: Postfeminism, Neoliberalism and Subjectivity. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Godrin, D. (1995). Women Reading Self-Help: Themes of Separation and Connection. Journal of Women’s Studies in Communication, 18(2), 123-134.

Goldfeder, M. i Sheff, E. (2013). Children of Polyamorous Families: A First Empirical Look. LSD Journal, 5(150), 150-243.

Gowler, D. i Legge, K. (1986). Images of Employees in Company Reports – Do Company Chairmen View their Most Valuable Asset as Valuable? Personnel Review, 15(5), 9-18.

Hadary, S. i Henderson, L. (2013). How Women Lead. The 8 Essential Strategies Successful Women Know. Nova York: McGraw-Hill.

Hayden, S. i O’Biren, L. (2010). Contemplating Maternity in An Era of Choice. Plymouth: Lexington Books.

Hazleden, R. (2003). Love Yourself: The Relationship of the Self with Itself in Popular Self-Help Texts. Journal of Sociology, 39(4), 413-428.

Hearn, J., i Collinson, D. L. (1996). Men, Masculinities, Managements and Organisational Culture. Londres: Sage.

Kelan, E. K. (2008). The Discursive Construction of Gender in Contemporary Management Literature. Journal of Business Ethics, 81(2), 427-445.

Kelan, E. K. (2010). Gender Logic and (Un)doing Gender at Work. Gender, Work and Organization, 17(2), 174-194.

Laval, C. i Dardot, P. (2013). La nueva razón del mundo. Barcelona: Gedisa.

Leto De Francisco, V. i O’Connor, P. (1995). A Feminist Critique of Self-Help Books on Heterosexual Romance: Read ’Em and Weep. Journal of Women’s Studies on Communication, 18(2), 217-227.

Llopis, M. (2015). Maternidades subversivas. Tafalla: Txalaparta.

Maganto, J., Etxeberría, J. i Porcel, A. (2010). La corresponsabilidad entre los miembros de la familia como factor de conciliación. Educatio Siglo XXI, 28(1), 69-84.

Martin, J. R. (2000). Beyond Exchange: Appraisal Systems in English. En S. Hunston i G. Thompson (ed.), Evaluation in Text. Authorial Stance and the Construction of Discourse (p. 142-175). Oxford: Oxford University Press.

Martin, J. R. i White, P. (2005). The Language of Evaluation. Appraisal in English. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Moreno, N., Moncada, S., Llorens, C. i Carrasquer, P. (2010). Double Presence, Paid Work, and Domestic-Family Work. New Solutions, 20(4), 511-526.

Noguera, J. (2015). ¿Cómo funciona el dichoso algoritmo de Amazon? Recuperat de http://publicandoebooks.com/algoritmo-de-amazon/

Orser, B. i Elliott, C. (2015). Feminine Capital: Unlocking the Power of Women Entrepreneurs. Palo Alto (Califòrnia): Stanford University Press.

Pagel, S. i Westerfelhaus, R. (2005). Charting Managerial Reading Preferences in Relation to Popular Management Theory Books: A Semiotic Analysis. Journal of Business Communication, 42(4), 420-448.

Papalini, V. (2006). Literatura de autoayuda: Una subjetividad del sí-mismo enajenado. La trama de la comunicación, 11, 331-342.

Park, Y., Wahab, S. i Bhuyan, R. (2017). Feminism in These Dangerous Times. Affilia, 32(1), 5-9.

Redden, G. (2002). The New Agents Personal Transfiguration and Radical Privatization in New Age Self-help. Journal of Consumer Culture, 2(1), 33-52.

Reverter-Bañón, S. (2011). Los retos del feminismo institucional. Daimon: Revista internacional de Filosofía, 4, 223-229.

Rodríguez López, R. (2016). Contrapsicología: De las luchas antipsiquiátricas a la psicologización de la cultura. Madrid: Dado Edicions.

Sandberg, S. (2013). Lean In: Women, Work and the Will to Lead. Nova York: Alfred A. Knopf.

Siurana, J. C. (2018). Felicidad a golpe de autoayuda. Barcelona: Plaza y Valdés.

Smithson, J. i Stokoe, E. H. (2005). Discourses of Work – Life Balance : Negotiating Genderblind Terms in Organizations. Gender, Work and Organitzation, 12(2), 147-168.

Sørensen, S. Ø. (2017). The Performativity of Choice: Postfeminist Perspectives on Work-Life Balance. Gender, Work & Organization, 24(3), 297-313.

Springer, S., Birch, K. i MacLeavy, J. (2016). The Handbook of Neoliberalism. Nova York: Routledge.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.