L’extensió de la figura de l’emprenedor en el marc de la Unió Europea: l’avanç d’un model d’activació emprenedora

Antonio Santos Ortega, David Muñoz Rodríguez

Resum

El present text s’aproxima al concepte d’activació a través de la idea de l’emprenedoria. Es tracta d’un dels eixos discursius centrals del neoliberalisme contemporani, que gaudeix d’una àmplia difusió i que s’ha plasmat en programes de l’estratègia UE-2020. La difusió de l’emprenedoria s’enclava en el context d’alguns dels grans canvis sociolaborals actuals: la progressiva empresarització del treball assalariat, amb l’avanç de la individualització i la dissolució de les fronteres del treball assalariat a causa de la proliferació de noves figures laborals basades en el treball per compte propi. El treball assalariat, sobretot l’altament qualificat, està vivint aquest procés de redefinició des de la lògica emprenedora, la qual genera noves pràctiques i nous arquetips que tenen un profund impacte en el món de l’ocupació. L’objectiu d’aquest article és, doncs, endinsar-nos en l’anàlisi dels processos d’activació laboral a través de la idea de l’emprenedor. Ens centrarem primer en el significat de la idea d’emprenedor i en el seu paper en la empresarització progressiva del concepte de treball. Posteriorment, emmarcarem aquesta idea en el context de l’Estratègia Europa 2020. Finalment, ens acostarem a alguns programes en el terreny de l’emprenedoria que deriven d’aquesta estratègia europea.

Paraules clau

emprenedoria, capital humà, precarietat, neoliberalisme, incertesa, canvis laborals.

Referències

Abdelnour, S. (2017). Moi, petite entreprise. Les auto-entrepreneurs, de l’utopie à la réalité. París: PUF.

Alonso, L. E. i Fernández Rodríguez, C. (2013). Los discursos del management: Una perspectiva crítica. Lan Harremanak. Revista de relaciones laborales, 28, 42-69.

Alonso, L. E. i Fernández Rodríguez, C. (2018). Poder y sacrifico: Los nuevos discursos de la empresa. Madrid: Siglo XXI.

Arruti, A. (2016). El desarrollo del perfil del «teacherpreneur» o profesor-emprendedor en el currículum del grado de Educación Primaria: ¿Un concepto de moda o una realidad? Contextos educativos: Revista de educación, 19, 177-194.

Berrebi-Hoffmann, I. i Grémion, P. (2009). Élites intellectuelles et réforme de l’État: Esquisse en trois temps d’un déplacement d’expertise. Cahiers internationaux de sociologie, 26(1), 39-59.

Bourdieu, P. (1999). Contrafuegos: Reflexiones para servir a la resistencia contra la invasión neoliberal. Barcelona: Anagrama.

Bröckling, U. (2015). El Self Emprendedor: Sociología de una forma de subjetivación. Santiago de Chile: Ediciones Universidad Alberto Hurtado.

Bruno, I. i Didier, E. (2013). Benchmarking: L’État sous pression statistique. París: Éditions La Découverte.

Coleman, A. (23 d’agost de 2015). Portugal Discovers Its Spirit Of Entrepreneurial Adventure. Forbes. Recuperat el 28 de març de 2017 de https://www.forbes.com/sites/alisoncoleman/2015/08/23/portugal-discovers-its-spirit-ofentrepreneurial-adventure

Cordero, D. (23 de març de 2014). Un plan de negocio es inútil en una startup. El País. Recuperat de http://economia.elpais.com/economia/2014/03/21/actualidad/1395424206_595886.html

Dardot, P. i Laval, Ch. (2016). Ce cauchemar qui n’en finit pas. París: Éditions La Découverte.

Dixon, Keith (1998). Les évangélistes du marché. París: Raisons d’Agir Éditions.

Enzensberger, H. M. (2012). El gentil monstruo de Bruselas o Europa bajo tutela. Barcelona: Anagrama.

Estanque, E., Costa, H. A. i Soeiro, J. (2013). The New Global Cycle of Protest and the Portuguese Case. Journal of Social Science Education, 12(1), 31-40.

Feher, Michel (2007). S’apprécier, ou les aspirations du capital humain. Raisons politiques, 28(4), 11-31.

Fernández, C. i Medina-Vicent, M. (2017). Los nuevos discursos del management: Difusión, impactos y resistencias. Recerca: Revista de pensament i anàlisi, 20, 7-14.

Frank, Th. (2000). One Market Under God. Nova York: Anchor Books.

Frank, Th. (2013). Pobres magnates. Madrid: Editorial Sexto Piso.

Friend, T. (2015, maig 18). Tomorrow’s Advance Man. The New Yorker. Recuperat de http://www.newyorker.com/magazine/2015/05/18/tomorrows-advance-man

Foucault, Michel (2007). Nacimiento de la biopolítica: Curso del Collège de France (1978-1979). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Georgakakis, D. (Dir.) (2012). Le champ de l’Eurocratie: Une sociologie politique du personnel de l’UE. París: Economica.

Gratton, L. (2012). Prepárate: el futuro del trabajo ya esta aquí. Madrid: Galaxia Gutemberg.

Hibou, B. (2012). La bureaucratisation du monde à l’ère néolibérale. París: Éditions La Découverte.

Jones, O. (2014). La política de la envidia. La Maleta de Portbou, 7.

Laval. C. (2015). La precarietà come «arte di vivere» nell’epoca neoliberalista. En Contarini, S. i Marsi, L. (ed.), Precariato.

Forme e critica della condizione precaria. Verona: Ombre corte.

Laurens, S. (2015). Les courtiers du capitalisme. Milieux d’affaires et bureaucrates à Bruxelles. Marsella: Agone.

Matos, J. N., Domingos, N. i Kumar, R. (2012). Precários em Portugal: entre a fàbrica e o call center. Lisboa: Le Monde Diplomatique.

Moruno, J. (2015). La fábrica del emprendedor. Madrid: Akal.

Pereira, I. (2010). Du salariat à l’auto-entreprenariat: vers plus de liberté ou vers plus d’exploitation? Sud Cultures Solidaires. Recuperat el 27 de març de 2014 de http://sud-culture.org/expressions/spip.php?article1006

Serrano, A. (2016). Colonización política de los imaginarios del trabajo: la invención paradójica del «emprendedor». En E. Gil Calvo (ed.), Sociólogos contra el economicismo. Madrid: Libros de la Catarata.

Slaughter, S. i Larry L. (1997). Academic Capitalism: Politics, Policies and the Entrepreneurial University. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

Soeiro, José (2014). De Geração à Rasca a Que Se Lixe a Troika: Portugal en el nuevo ciclo de protestas internacionales. Sociologia, 28, 55-79.

Stauber, J. i Rampton, S. (2004). L’industrie du mensonge: Relations publiques, lobbying et démocratie. Marsella: Agone.

Stevens, H. (2012). Le régime de l’auto-entrepreneur: Une alternative désirable au salariat? Savoir/Agir, 21, 21-28.

Vrancken, D. i Macquet, C. (2012). Focus – Du travail sur soi au gouvernement de soi. Informations sociales, 169, 76-79.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.