Ciutats literàries i espais públics creatius. Una anàlisi de la poesia de carrer a Llatinoamèrica i Europa

Ricardo Klein

Resum

Aquest article planteja una anàlisi de la poesia de carrer (com a expressió grafitera) a Llatinoamèrica i a Europa. L’objectiu principal és discutir com aquesta manera d’intervenció poètica en l’espai públic és constructora de diàlegs amb l’habitant de la ciutat, és a dir, com una eina que provoca una reflexió en l’espai urbà cap a la constitució de nous espais públics compartits. Per a fer‑ho, com a línia estructurant, l’article es divideix en tres blocs: i) les relacions que es generen a la ciutat pel que fa a la poesia de carrer i l’habitant; ii) el lloc de l’artivisme (conjunció entre l’art de carrer i l’activisme politicosocial) com a expressió poètica en l’espai públic; i iii) el paper que tenen les xarxes socials com a canals de difusió i de promoció de l’art de carrer i, en aquest cas concret, de l’assalt poètic. Finalment, per a aquesta anàlisi s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en un conjunt d’entrevistes i en el treball amb fonts secundàries, específicament documents visuals. En aquest sentit, s’han utilitzat fotografies de poesia de carrer fetes in situ per l’investigador a Llatinoamèrica —Buenos Aires, Lima i Montevideo— i a Europa —Barcelona, Berlín, Florència i Porto—.

Paraules clau

ciutat, espai públic, grafit, poesia de carrer, artivisme, xarxes socials.

Referències

Abel, E. (2008). American Graffiti: The Social Life of Segregation Signs. African American Review, 42(1), 9-24.

 

Acción Poética Colombia. Recuperat el 7 de juliol de 2018 de www.facebook.com/AccionPoeticaColombiaOfi/

 

Acción Poética Oficial. Recuperat el 7 de juliol de 2018 de www.facebook.com/AccionPoeticaPaginaOficial/

 

Acción Poética Uruguay. Recuperats el 7 de juliol de 2018 de www.facebook.com/AccionPoeticaUruguay/
i www.facebook.com/Acción-Poética-Uruguay-489678297710292/

 

Astasio, M. (2016). ¿Qué es el Movimiento Petrushaus? Nokton Magazine. Cultura de bajo consumo y alta potencia. Recuperat l’1 de juliol de 2018 de noktonmagazine.com/que-es-el-movimiento-petrushaus/

 

Azmuto. Recuperat el 7 de juliol de 2018 de www.azmuto.de

 

Badenes, P. (2008). Afiches y pintadas: La «verdadera» revolución del Mayo francés del 68. Dossiers Feministes, 12, 121-136.

 

Bennett, A., i Peterson, R. A. (2004). Music Scenes: Local, Translocal, and Virtual. Nashville: Vanderbilt University Press.

 

Blum, A. (2001). Scenes. Public, 22-23, 7-35. Recuperat el 16 d’agost de 2018 de http://public.journals.yorku.ca/index.php/public/article/view/30324/27853

 

Borja, J. (2003). La Ciudad Conquistada. Madrid: Alianza.

 

Burnham, S. (2010). The call and response of street art and the city. City, 14(1), 137-153. https://doi.org/10.1080/13604810903528862

 

Conklin, T. R. (2012). Street Art, Ideology, and Public Space. Portland: Portland State University.

 

Chang, J. (2014). Generación Hip-Hop. De la guerra de pandillas y el grafiti al gangsta rap. Buenos Aires: Caja Negra Editora.

 

Delgado, M. (2013). Artivismo y pospolítica. Sobre la estetización de las luchas sociales en contextos urbanos. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 18(2), 68-80.

 

Delgado, M., i Malet, D. (2007). El espacio público como ideología. Urbandoc.1, 57-65. Recuperat el 16 d’agost de 2018 de http://www.fepsu.es/docs/urbandocs/URBANDOC1.pdf

 

Duque, F. (2011). Arte urbano y espacio público. Res Publica, 26, 75-93.

 

Felshin, N. (Ed.) (1995). But Is It Art? The Spirit of Art as Activism. Washington: Bay Press.

 

García, N. (1990). Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad. Mexico DF: Editorial Grijalbo.

 

Gastman, R., i Neelon, C. (2011). The history of American Graffiti. Nueva York: Harper Design.

 

Gómez, J. (2015). El viaje del graffiti. De Filadelfia a Europa. Ecléctica. Revista de estudios culturales, 3, 33-47.

 

González, C. C. (2011). Fotografiar graffiti: siguiendo el rastro de «los otros» a través de sus huellas en la ciudad. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 16(1-2), 159-172.

 

Klein, R. (2013). El arte como expresión del territorio. Ciudades, 97, 59-64.

 

Klein, R. (2015). Alice Pasquini en Montevideo o de cómo el street art contribuye a recuperar espacios urbanos. Plataforma Urbana. Recuperat el 16 d’agost de 2018 de www.plataformaurbana.cl/archive/2015/11/15/alice-pasquini-en-montevideo-o-de-como-el-street-art-contribuye-a-recuperar-espacios-urbanos/

 

Lash, S. (1997). Sociología del posmodernismo. Buenos Aires: Amorrortu.

 

MeP. Movimento per l’Emancipazione della Poesia. Recuperat el 3 de juliol de 2018 de mep.netsons.org/beta/

 

Rius-Ulldemolins, J. (2008). Los barrios artísticos como base local de la cultura global. El caso del Raval de Barcelona. Revista Internacional de Sociología, LXVI(51), 179-205.

 

Straw, W. (2004). Cultural scenes. Loisir et Societe, 27(2), 411-422. http://doi.org/10.1080/07053436.2004.10707657

 

Taylor, S. J., i Bogdan, R. (1994). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados. Barcelona: Paidós.

 

Vallazza, E. (2013). Nuevas tecnologías, arte y activismo político. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, 45, 39-52.

 

Valles, M. S. (1999). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis Sociología.

 

Visconti, L. M., Sherry Jr., J. F., Borghini, S., i Anderson, L. (2010). Street Art, Sweet Art? Reclaiming the «Public» in Public Place. Journal of Consumer Research, 37(3), 511-529. http://doi.org/10.1086/652731

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.