Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego

Bernat Padró Nieto

Resum

L’obra literària de Fernando Pessoa pot ser llegida com una resposta genial a la situació d’empobriment de l’experiència (Benjamin) i d’indolència anímica (Simmel) a què els entorns urbans aboquen els subjectes. El Livro do Desassossego ofereix un testimoni incomparable de reflexió sobre les condicions de possibilitat d’una representació urbana que obvia la dimensió monumental de la ciutat per dedicar-se a donar sentit a les situacions banals, la vida mediocre i les rutines del mecanisme social que l’animen. Soares desenvolupa tota una teoria estètica a partir de la indiferència, el que anomena «erudició de la sensibilitat», i el treball imaginatiu que opera en la «modalitat interior d’allò exterior». Una teoria estètica que permet obrir clivelles per a l’art en les situacions menys propícies. Davant els processos de desintegració que pateix el subjecte i la impossibilitat de fer una experiència completa de la ciutat, l’escriptura esdevé l’espai de mediació que permet dotar de sentit un subjecte en ruïnes i una ciutat difuminada en la mesura que s’interpel·len mútuament. Aquest exercici permet l’emergència d’una Lisboa personal, al·legoritzada i feta literatura.

Paraules clau

Fernando Pessoa, guia turística, sensacionisme, heteronímia i ciutat, Simmel, Escola de Chicago.

Referències

Benjamin, W. (1972). Sobre algunos temas en Baudelaire. En Iluminaciones II. Baudelaire. Un poeta en el esplendor del capitalismo (p. 121-170). Madrid: Taurus.

 

Benjamin, W. (1999). El narrador. En Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Iluminaciones IV (p. 111-134). Madrid: Taurus.

 

Benjamin, W. (2012). Experiencia y pobreza. En A. Useros, i C. Rendueles (eds.), Escritos políticos (p. 81-88). Madrid: Abada.

 

Calvino, I. (1972). Le città invisibili. Torí: Giulio Einaudi.

 

Campos, Á. de. (2002). Poesia. Lisboa: Assírio & Alvim.

 

Crespo, Á. (1984). Estudios sobre Pessoa. Barcelona: Bruguera.

 

Freud, S. (2004). Más allá del principio de placer. En Obras Completas XVIII. Buenos Aires: Amorrortu.

 

Gil, J. (1987). Fernando Pessoa ou a metafísica das sensações. Lisboa: Relógio d’Água.

 

Lopes, T. R. (1997). Prefacio. En F. Pessoa, Lisboa: o que o turista deve ver (p. 9-25). Lisboa: Livros Horizonte.

 

Park, R. E. (1967). The City: Suggestions for the Investigation of Human Behavior in the Urban Environment. En R. E. Park, E. W. Burgess, i R. D. Mckenzie, The City (p.1-46). Chicago/London: Chicago UP.

 

Pessoa, F. (1993). Pessoa inédito. Lisboa: Livros do Horizonte.

 

Pessoa, F. (1997). Lisboa: o que o turista deve ver. Lisboa: Livros Horizonte.

 

Pessoa, F. (2001). Livro do Desassossego, composto por Bernardo Soares, ajudante de guarda-livros na cidade de Lisboa. Lisboa: Assírio & Alvim.

 

Pessoa, F. (2012). Ficções do interlúdio 1914-1935. Lisboa: Assírio & Alvim.

 

Simmel, G. (2001). Las grandes urbes y la vida del espíritu. En El individuo y la libertad (p. 375-398). Barcelona: Península.

 

Wirth, L. (1938). Urbanism as a Way of Life. The American Journal of Sociology, 44, 1 (juliol), 1-24.

 

Zenith, R. (2001). Introdução. En F. Pessoa, Livro do Desassossego, composto por Bernardo Soares, ajudante de guarda-livros na cidade de Lisboa (p. 9-36). Lisboa: Assírio & Alvim.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.