La Barcelona íntima de Colometa i Cecília Ce

Roxana Nadim

Resum

En les novel·les La plaça del Diamant (2002 [1962]) i El carrer de les Camèlies (2007 [1966]), Mercè Rodoreda explica la història de Barcelona per mitjà de Colometa i Cecília Ce. Una és republicana i l’altra és prostituta, ambdues manquen de mitjans i formen part dels vençuts, el nom dels quals no volen esmentar els llibres d’història. Mitjançant aquests personatges, Rodoreda escriu la història silenciosa de les dones i els marginats, sense idealització ni mitificació, i d’aquesta manera permet veure una Barcelona desconeguda amb massa freqüència.

Paraules clau

Mercè Rodoreda, Barcelona, literatura femenina, Walter Benjamin.

Referències

Aritzeta, M. (2002). El joc intertextual: quatre itineraris per «la sala de les nines»: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda,
M. Antònia Oliver, Toni Serra
. Barcelona: Proa.

 

Arkinstall, C. (2004). Gender, class and nation: Mercè Rodoreda and the subjects of modernism. Lewisburg/Londres: Bucknell University Press / Associated University Presses.

 

Arnau, C. (1979). Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda: el mite de la infantesa. Barcelona: Edicions 62.

 

Benjamin, W. (2000). Thèses sur le concept d’histoire. En W. Benjamin, Œuvres, III. París: Gallimard.

 

Buendía, J. (2008). Mercè Rodoreda: gritos y silencios en La plaza del Diamante. Madrid: Narcea.

 

Carbonell, N. (1994). La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Barcelona: Empúries.

 

Casals, M. (1991). Mercè Rodoreda, contra la vida, la literatura. Barcelona: Edicions 62.

 

Cortés, C. (2002). Començar a escriure: la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda: 1932-1938. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Diputació Provincial d’Alacant.

 

Gamisans, P. (1988). Evolution de l’écriture et illusion référentielle dans l’œuvre romanesque de Mercè Rodoreda (1909‑1983). Tesi doctoral, Université de La Sorbonne, París IV.

 

Ibarz, M. (1997). Mercè Rodoreda: un retrat. Barcelona: Edicions 62.

 

Mc Nerney, K., i Vosburg, N. (Ed.) (1994). The Garden across the border: Mercè Rodoreda’s fiction. Selinsgrove/Londres: Susquehanna University Press / Associated University Presses.

 

Mendizàbal, E. (2010). Una posible geografía de las identidades de Barcelona. El caso del barrio de la Vila de Gràcia. Finisterra, 45(90), 91-109. DOI: 10.18055/Finis1342

 

Moliner, M. (1994). Una reflexión acerca de la psiqué de la mujer contemporánea a través de la voz femenina en la literatura. Las mujeres de Mercè Rodoreda. Asparkía, 4, 87-100.

 

Navajas, G. (1991). La microhistoria y Cataluña en El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda. Hispania, 74(4) 848-859. DOI: 10.2307/343716

 

Poch, J., i Planas, C. (1987). Psicoanàlisi i dona a l’obra de M. Rodoreda: un estudi del narcisisme femení. Barcelona: PPU.

 

Rodoreda, M. (2002 [1962]). La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor.

 

Rodoreda, M. (2007 [1966]). El carrer de les Camèlies. Barcelona: Club Editor.

 

Sansot, P. (1996). Poétique de la ville. París: Armand Colin.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.