Barcelona encantada en el mirall de la novel·la

Joan Ramon Resina

Resum

La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empíricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme és intervencionista, la novel·la posa més atenció en la dimensió subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescència, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientació i en els replecs psicològics de l’acció. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepció de la novel·la històrica) privilegia l’espai urbà. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat té en la literatura catalana una àmplia representació en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporànies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris prèviament mitificats. Hi ha una clara predilecció per una franja històrica d’aproximadament un segle i mig i, en això, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refà de la greu crisi econòmica i que protagonitza la primera gran crisi política de l’estat postfranquista, el cronòtop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memòria històrica de la rosa de foc o de les dictadures. Però atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneïtat.

Paraules clau

burgesia, cronòtop, periodisme, l’Eixample, perifèria, franquisme, desfamiliarització, mitificació.

Referències

Agustí, I. (1943). Mariona Rebull. Barcelona: Destino.

 

Agustí, I. (1945). El viudo Rius. Barcelona: Destino.

 

Barbal, M. (1992). Pedra de tartera. Barcelona: Empúries.

 

Casellas, R. (1982). Els sots feréstecs. Barcelona: Laia.

 

Català, V. (1979). Solitud. Barcelona: Selecta.

 

Cervantes, M. de. (1982). El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha (2 vols). Madrid: Castalia.

 

Defoe, D. (1989). Moll Flanders. Londres: Penguin Classics.

 

Defoe, D. (1948). Robinson Crusoe. Nova York: The Modern Library.

 

Falcones, I. (2006). La catedral del mar. Barcelona: Grijalbo.

 

Laforet, C. (1945). Nada. Barcelona: Destino.

 

Lukács, G. (1971). Die Theorie des Romans. Berlín: Luchterhand.

 

Martorell, J., i Galba, M. J. de. (1928‑1929). Tirant lo Blanc (5 vol.). Barcelona: Barcino.

 

Marsé, J. (1989). Si te dicen que caí. Barcelona: Seix Barral.

 

Marsé, J. (1975). Últimas tardes con Teresa. Barcelona: Seix Barral.

 

Marsé, J. (1982). Un día volveré. Barcelona: Plaza y Janés.

 

Marsé, J. (1993). El embrujo de Shanghai. Barcelona: Plaza y Janés.

 

Marsé, J. (1990). Ronda del Guinardó. Barcelona: Seix Barral.

 

Marsé, J. (1991). El amante bilingüe. Barcelona: Planeta.

 

Mendoza, E. (1986). La ciudad de los prodigios. Barcelona: Seix Barral.

 

Mendoza, E. (1996). Una comedia ligera. Barcelona: Seix Barral.

 

Mendoza, E. (1983). La verdad sobre el caso Savolta. Barcelona: Seix Barral.

 

Moncada, J. (1992). Camí de sirga. Barcelona: La Magrana.

 

Oller, N. (1928a). La febre d’or. Obres completes de Narcís Oller, vol. 3 i 4. Barcelona: Gustau Gili.

 

Oller, N. (1928b). La papallona. Obres completes de Narcís Oller, vol. 1. Barcelona: Gustau Gili.

 

Poe, E. A. (1904). The Murders in the Rue Morgue. The Works of Edgar Allan Poe, vol. 4. Nova York: Funk and Wagnalls.

 

Puntí, J. (2010). Maletes perdudes. Barcelona: Empúries.

 

Resina, J. R. (1997). El cadáver en la cocina: La novela criminal en la cultura del desencanto. Barcelona: Anthropos.

 

Rodoreda, M. (1972). El carrer de les Camèlies. Barcelona: Club Editor.

 

Rodoreda, M. (1982). La plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor.

 

Roig, M. (1977). El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62.

 

Ruiz Zafón, C. (2002). La sombra del viento. Barcelona: Planeta.

 

Sagarra, J. M. de. (2007). Vida privada. Barcelona: Proa.

 

Sánchez Piñol, A. (2012). Victus. Barcelona 1714. Barcelona: La Campana.

 

Serés, F. (2003). De fems i de marbres. Barcelona: Quaderns Crema.

 

Solé‑Tura, J. (1967). Catalanisme i revolució burgesa. Barcelona: Edicions 62.

 

Tébar Hurtado, J. (2012‑2013). La Barcelona azul de posguerra: reflexiones sobre una indagación biográfica. Gerónimo de Uztáriz, 28‑29, 30‑46.

 

Unamuno, M. de. (1971). Vida de don Quijote y Sancho. Madrid: Austral.

 

Vázquez Montalbán, M. (1990). Barcelonas. Barcelona: Empúries.

 

Vázquez Montalbán, M. (2003). La ciudad: ese imaginario o circunloquio sobre la deconstrucción de Barcelona. En Geometría y compasión (p. 201‑210). Barcelona: Mondadori.

 

Vázquez Montalbán, M. (2000). El hombre de mi vida. Barcelona: Planeta.

 

Vázquez Montalbán, M. (1998). La literatura en la construcción de la ciudad democrática. Barcelona: Crítica.

 

Vázquez Montalbán, M. (1979). Los mares del Sur. Barcelona: Planeta.

 

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.