La ciutat il·luminada. València en els textos de Max Aub

Jesús Peris

Resum

La ciutat de València apareix una vegada rere l’altra en l’obra de Max Aub. De vegades, en dates properes a la infantesa de l’autor, els finals de la dècada dels anys deu. Unes altres —la majoria—, en els anys de la Guerra Civil, en les novel·les del cicle El laberinto mágico, especialment en Campo abierto i Campo de los almendros. En aquest article analitzarem la textura d’aquesta representació, com és la València representada, quins són els trets que Aub en destaca, en quins barris es mouen els seus personatges; és a dir, de quina manera Max Aub, des de l’exili, basteix el plànol de la ciutat recordada amb sorprenent precisió, vinculant‑lo a olors, sons, sensacions i noms propis, de lloc i de persona. Comprovarem també com escriu el contrast entre aquesta ciutat i la València real que visita el 1969 i que descriu en el seu diari espanyol, La gallina ciega. L’escriptura de l’impacte ens permetrà comprovar el significat que la ciutat imaginària té en la seua obra. València, la ciutat il·luminada, travessada per l’olor de les magnòlies i de la flor del taronger, on l’autor va estudiar el batxillerat, és l’escenari del paradís perdut de la infantesa, i també del projecte col·lectiu. El plànol de la ciutat perduda és on es va fer realitat la Segona República espanyola, on la comunitat imaginària es va actualitzar vinculada a la memòria sentimental i familiar. Va ser allí on el projecte col·lectiu es va fer vivència i emoció i així apareix representada en les ficcions escrites des de l’exili.

Paraules clau

exili, memòria, ciutat, Guerra Civil, Segona República espanyola, literatura espanyola del segle xx, València, Max Aub

Referències

Achugar, H. (1997). Ciudad, ficción, memoria (primer ingreso a las ciudades sumergidas). Casa de las Américas, 208, 17‑24.

 

Aragó, L., Azkárraga, J. M., i Salazar, J. (2010). Valencia. 1931‑1039. Guía Urbana. La ciudad en la Segunda República. València: Universitat de València.

 

Ariño, A. (1992). La ciudad ritual. La fiesta de las fallas. Barcelona: Anthropos.

 

Aub, M. (1978). Campo de sangre. Madrid: Alfaguara.

 

Aub, M. (1994). Escribir lo que imagino. Barcelona: Alba Editorial.

 

Aub, M. (1995). La gallina ciega. Diario español. Barcelona: Alba Editorial.

 

Aub, M. (1998). Diarios (1939‑1972). Barcelona: Alba Editorial.

 

Aub, M. (2001). El laberinto mágico I, vol. II. València: Alfons el Magnànim.

 

Aub, M. (2002). El laberinto mágico II, vol. III‑B. València: Alfons el Magnànim.

 

Balibrea, M. P. (2008). Memoria de la modernidad: Viajando por España en textos autobiográficos de María Martínez Sierra y Max Aub. En A. Sánchez Cuervo (coord.), Las huellas del exilio. Expresiones culturales de la España peregrina (p. 151‑188). Madrid: Tébar.

 

Benjamin, W. (2010). Excavar y recordar. En Obra completa (llibre IV, vol. 1). Madrid: Abada Editores.

 

Caudet, F. (2002). Campo de los almendros. En M. Aub, El laberinto mágico II, vol. III‑B (p. 11‑35). València: Alfons el Magnànim.

 

Fagen, P. (1975). Transterrados y ciudadanos. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

 

Gracia, J. (2010). A la intemperie. Exilio y cultura en España. Madrid: Anagrama.

 

Llorens, V. (2006). Estudios y ensayos sobre el exilio republicano de 1939. Sevilla: Renacimiento.

 

Marra, J. R. (1962). Narrativa española fuera de España. 1939‑1961. Madrid: Guadarrama.

 

Oleza, J. (2002). Voces en un campo de sangre. Max Aub y los penúltimos episodios nacionales. Olivar. Revista de literatura y cultura españolas, 3, 45‑64.

 

Pérez, J. A. (2001). Campo abierto. En M. Aub, El laberinto mágico I, vol. II (p. 46‑74). València: Alfons el Magnànim.

 

Peris, J. (2004). «La falla», de Max Aub. Revista d’estudis fallers, 9, 29‑30.

 

Peris, J. (2008). La primitiva claridad de la magia en un escritor latinoamericano llamado Max Aub. En S. Mattalia, P. Celma, i P. Alonso (ed.), El viaje en la Literatura Hispanoamericana: el espíritu colombino (1.032‑1.039). Madrid: Iberoamericana.

 

Soldevila, I. (2003). El compromiso de la imaginación. Valencia: Biblioteca Valenciana.

 

Ugarte, M. (1999). Literatura española en el exilio. Un estudio comparativo. Madrid: Siglo XXI.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.