El progrés i els límits del planeta: algunes lliçons per al segle XXI del debat entre Godwin i Malthus

Ernest Garcia

Resum

A les acaballes del segle XVIII es va produir un debat que, en substància, és el mateix que avui discuteix els límits al creixement. Condorcet (1793-1794) va mantenir que el perfeccionament humà no s’aturaria mai. Va descartar la possibilitat que la finitud del planeta esdevingués una barrera amb arguments que, en el llenguatge d’avui, s’expressarien com a esperança que les amenaces se situen en un futur llunyà, així com en termes d’ecoeficiència, desmaterialització i postmaterialisme. Com una mena de segons pensaments, Condorcet va inventar el desenvolupament sostenible! Godwin (1793) presentà la seua pròpia versió de la idea, afegint-hi que el progrés interminable només seria possible mitjançant l’abolició del govern, de la propietat, del matrimoni i de les associacions a fi d’alliberar l’individu; es crearia així un món sense guerres, crims, tribunals de justícia ni governs, sense malaltia, angoixa o ressentiment, sense mort ni sexe. (No és gens sorprenent que aquest paradís sobre la Terra, alhora anarquista i individualista, s’assemble tant al cel dels cristians: el domini de l’esperit sobre la matèria ha estat una creença persistent de la societat industrial des dels seus inicis). Malthus (1798) va alçar-se contra aquests somnis, afirmant que la natura entrebanca que es puguen realitzar, de manera insuperable; que la necessitat, la «llei imperiosa de la natura», constreny tots els organismes, incloent-hi els humans, «dins de límits determinats» (una idea amb la qual es va guanyar l’elogi de Darwin i l’hostilitat de quasi tots els filòsofs socials). Malthus va sostenir que, malauradament, la visió de la societat de Godwin, tot i la seua gran bellesa, depenia de tres errors: que tots els mals socials són creats per les institucions, que l’abolició de la propietat ha de donar lloc a una riquesa il·limitada i que la comunitat de béns pot resoldre sempre l’escassetat material. Fins i tot en la seua literalitat, aquell debat anticipa molts dels aspectes que
es discuteixen avui sobre desenvolupament sostenible i decreixement, i també a propòsit de la relació entre ecologia i equitat

Referències

Avery, J. (1997). Progress, Poverty and Population: Re-reading Condorcet, Godwin and Malthus. Londres: Frank Cass.

 

Condorcet, N. (2005 [1793-1794]). Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain. Chicoutimi/Quebec: Les Classiques des Sciences Sociales. [Edició digital de J. M. Tremblay, a partir de la versió revisada per O. H. Prior, París:  J. Vrin, 1970]. Recuperat el 4 d’abril de 2018 de http://classiques.uqac.ca/classiques/condorcet/esquisse_tableau_progres_hum/esquisse_tableau_hist.pdf 

 

Dangeville, R. (1978). Introduction. En K. Marx, y F. Engels, Critique de Malthus. Chicoutimi/Quebec: Les Classiques des Sciences Sociales. [Edició digital de Claude Ovtcharenko, a partir de la versió revisada per Roger Dangeville, París: Maspero. 1978].  Recuperat el 4 d’abril de 2018 de http://classiques.uqac.ca/classiques/Engels_Marx/critique_de_malthus/critique_de_malthus.pdf

 

Garcia, E. (2015). Los derechos humanos más allá de los límites al crecimiento. Ambienta, 113, 28-41.

 

Garcia, E. (2016). Translimitación y cambio climático. Pasajes. Revista de pensamiento contemporáneo, 50, 34-49.

 

Godwin, W. (1793). Enquiry Concerning Political Justice and Its Influence on Modern Morals and Happiness. Londres:
G. G. J. i J. Robinson. 

 

Godwin, W. (1797). The Enquirer: Reflections on Education, Manners, and Literature. Londres: G. G. i J. Robinson.

 

Godwin, W. (1801). Thoughts Occasioned By The Perusal Of Dr. Parr’s Spital Sermon, Preached At Christ Church, April 15, 1800: Being A Reply to the Attacks of Dr. Parr, Mr. Mackintosh, the Author of an Essay On Population, and Others. Recuperat el 4 d’abril de 2018 de http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/godwin/thoughtsonpar.html

 

Godwin, W. (1820). Of Population: An Enquiry Concerning the Power of Increase in the Numbers of Mankind, Being an Answer to Mr. Malthus’s Essay on that Subject. Londres: Longman, Hurst, Rees, Orme and Brown. Recuperat el 4 d’abril de 2018 de http://oll.libertyfund.org/titles/1720

 

Hardin, G. (1968). The tragedy of the commons. Science, 162,1243-1248.

 

Hardin, G. (1974). Living on a lifeboat. BioScience, 24(10), 561-568.

 

Harich, W. (1978). ¿Comunismo sin crecimiento?: Babeuf y el Club de Roma. Barcelona: Materiales.

 

Kropotkin, P. (1887). L’Anarchie dans l’évolution socialiste. París: La Révolte.

 

Malthus, T. R. (1798). An Essay on the Principle of Population, As It Affects the Future Improvement of Society with Remarks on the Speculations of M. Godwin, M. Condorcet, and Other Writers. Londres: J. Johnson. Recuperat el 4 d’abril de 2018 de https://ia902701.us.archive.org/14/items/essayonprincipl00malt/essayonprincipl00malt.pdf

 

Malthus, T. R. (1989 [1803-1826]). An Essay on the Principle of Population; or A View of its past and present Effects on Human Happiness; With an Inquiry into our Prospects respecting the future Removal or Mitigation of the Evils which it occasions. Londres: J. Johnson. [Edició de P. James, 2 vols. Cambridge: Cambridge University Press, 1989].

 

Marcuse, H. (1968). El final de la utopía. Barcelona: Ariel.

 

Szuba, M. (2014). Gouverner dans un monde fini: Des limites globales au rationnement individuel, sociologie environnementale du projet britannique de politique de Carte carbone (1996-2010). Tesi doctoral. Université Paris 1, Panthéon-Sorbonne, París.

 

Townsend, J. (1817 [1786]). A Dissertation on the Poor Laws. Londres: Ridgways. Recuperat el 4 d’abril de 2018 de http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=njp.32101058836162;view=1up;seq=26  

 

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.