Transicions, il·lusions, frustracions i esperances

Jordi Borja

Resum

El franquisme va ser una dictadura brutal, però no sempre va ser igual. En els anys quaranta i cinquanta es va viure en una dictadura similar a les feixistes, en un clima de guerra civil, de repressió i de terror. La societat vivia en la por i en la submissió.
Les minories resistents eren heroiques, però no modificaven el règim polític. Durant els anys seixanta, sectors de la societat comencen a perdre gradualment la por; l’Estat no controla la vida social ni la quotidianitat en l’ús de la llengua; es desenvolupa la lluita sindical malgrat la repressió; el món universitari i cultural menysprea el franquisme i, a finals dels anys seixanta, emergeixen demandes i protestes socials als barris populars. En aquest marc, els nuclis polítics, la majoria d’esquerres i nacionalistes, comencen a arrelar en els àmbits més crítics del règim. La Transició pactada era gairebé inevitable. La majoria de la societat no volia la continuïtat del franquisme, encara que temien un canvi traumàtic i violent. El resultat va ser un inici democràtic formal. Tanmateix, el franquisme institucional estava present en les Forces Armades, en l’alta burocràcia, en la Judicatura,
etc. La Transició va ser un inici de democratització.

Referències

Andrade, J. A. (2012). El PSOE y el PCE en (la) transición. Madrid: Siglo XXI. 

 

Anguita, J., i Monedero, J. C. (2013). Conversación entre Julio Anguita y Juan Carlos Monedero: a la izquierda de lo posible. Barcelona: Icaria. 

 

Balibar, É. (2010). La proposition de l’égaliberté. París: Puf. 

 

Balibar, É. (2014). Ciudadanía. Madrid: Adriana Hidalgo editora. 

 

Borges, J. L. (1998). Obra poética, 2. Madrid: Alianza Editorial. 

 

Borja, J. (2011). Los comunistas y la democracia o Los costes de no asumir las contradicciones. El Viejo Topo, 277, 22-35.

 

Borja, J. (2015). Democracia, insurrección ciudadana y Estado de derecho. La Maleta de Portbou, 12, 77-83.

 

Borja, J. (2017). Revolución 1917, comunismo soviético y partidos comunistas europeos. El Viejo Topo, 351, 25-43.

 

Borja, J., Carrión, F., i Corti, M. (ed.) (2017). Ciudades resistentes, ciudades posibles. Barcelona: Editorial UOC.

 

Bunge, M., i Gabetta, C. (comp.) (2015). ¿Tiene porvenir el socialismo? Barcelona: Gedisa.

 

Gutiérrez, A. (2015). Salir del fiasco socio-liberal para revitalizar el socialismo. En M. Bunge, i C. Gabetta (comp.), ¿Tiene porvenir el socialismo? (p. 125-161). Barcelona: Gedisa. 

 

Julià, S. (1989). Historia del socialismo español. Barcelona: L’Avenç. 

 

Méndez, A. (2004). Los girasoles ciegos. Barcelona: Anagrama. 

 

Molinero, C., i Ysàs, P. (2010). Els anys del PSUC: el partit de l’antifranquisme (1956-1981). Barcelona: L’Avenç. 

 

Molinero, C., i Ysàs, P. (2016). Las izquierdas en tiempos de transición. València: Publicacions de la Universitat de València. 

 

Riquer, B. de, i Culla, J. B. (1994). El franquisme i la transició democràtica. Barcelona: Edicions 62.

 

Sánchez-Cuenca, I. (2016). La desfachatez intelectual: escritores e intelectuales ante la política. Madrid: Los Libros de la Catarata. 

 

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.