L’esquerra revolucionària i la Transició. Dinàmiques i processos

Josepa Cucó i Giner

Resum

L’objectiu d’aquest article és presentar a grans trets la relació i l’impacte mutu entre l’esquerra revolucionària espanyola i el procés de Transició, tractant alhora, de manera sintètica, les etapes de formació, auge i declivi de les diferents forces radicals. Aquests agrupaments compartiren amb els seus homònims europeus ideologies, expectatives i cultures polítiques; plantejaments, propostes i formes d’acció, tot un rerefons comú sobre el qual també deixaren empremta la dictadura i el context espanyol, que van marcar de manera profunda els modes d’acció i l’estructura organitzativa d’unes formacions per a les quals la lluita antifranquista era sinònim de lluita revolucionària. El seu cicle evolutiu es troba, en conjunt, vinculat als avatars del canvi polític del franquisme, en la crisi del qual representaren un important motor d’agitació i mobilització social. L’ascens de la democràcia a Espanya es desenvolupa, però, en paral·lel al declivi d’aquestes formacions. Després dels fracassos electorals successius i convertides en esquerra extraparlamentària, les diferents formacions entren en un procés de descens ràpid en què es combinen, en totes les formes possibles, el debilitament generalitzat, les fusions, la sectarització i la dissolució.

Paraules clau

esquerra revolucionària, Transició espanyola, ruptura democràtica, mobilització social

Referències

Abril, M. J., i Miranda, M. J. (1978). La liberación posible. Madrid: Akal.

 

Asunción, J. De la (2015). Rapsodia en Rojo. Anticapitalistas en Valencia. 1970‑1977. València: NPQ Editores.

 

Calle, A. (2005). Nuevos movimientos globales. Hacia la radicalidad democrática. Madrid: Editorial Popular.

 

Caussa, M. (2011). La LCR y la izquierda radical (1966‑1975). Viento Sur. Por una izuierda alternativa, 115, 49‑55.

 

Cucó, J. (2007a). La izquierda de la izquierda. Un estudio de antropología política en España y Portugal. Papeles del CEIC, 2007/1. Recuperat el 14 de març de 2018 de http://www.ehu.es/CEIC/pdf/29.pdf  

 

Cucó, J. (2007b). De jóvenes radicales a alternativos maduros. Apuntes antropológicos sobre la evolución del Movimiento Comunista en España. En A. M. Cunha, i L. Cunha (org.), Intersecçôes Ibéricas. Margens, passagens e fronteiras
(p. 313‑336). Lisboa: 90 Graus Editora. 

 

Cucó, J. (2008a). Recuperando una memoria en la penumbra. El Movimiento Comunista y las transformaciones de la extrema izquierda española. Historia y Política, 20, 73‑96.

 

Cucó, J. (2008b). Permanecer mutando. Revolta y las transformaciones de un antiguo partido revolucionario. En M. Jabarto, P. Monreal, i P. Palenzuela (coord.), Antropología de orientación pública. Visibilización y compromiso de la antropología. Serie XI Congreso de Antropología de FAAEE. Donòstia: Ankulegi Antropologia Elkartea. Recuperat el 14 de març de 2018 de https://www.ankulegi.org/wp-content/uploads/2012/03/0409Cuco-Giner.pdf

 

Cucó, J. (2010). De cómo un partido de la izquierda revolucionaria se convierte en una ONG. En  J. Cucó, i B. Santamarina (coord.), Políticas y ciudadanía: miradas antropológicas (p. 27‑45). València: Germania / AVA. 

 

Cucó, J. (2011). Feminismo y militancia política. El feminismo del MC y de las organizaciones postemeceras. Ponència presentada al XII Congreso de Antropología de la FAAEE, Simposio «Etnografiando resistencias», Lleó 6 - 9 de setembre.

 

Cucó, J. (2014). Trashumancias feministas y translocaciones políticas. Los desarrollos de un feminismo que se reivindica radical y otro. ÉNDOXA: Series Filosóficas, 33, 219‑253.

 

Cucó, J. (2016). De la utopia revolucionària a l’activisme social. El Moviment Comunista, Revolta i Cristina Piris. València: PUV.

 

Laiz, C. (1995). La lucha final. Los partidos de la izquierda radical durante la transición española. Madrid: Los Libros de la Catarata.

 

Maravall, J. M. (1978). Dictadura y disentimiento político. Obreros y estudiantes bajo el franquismo. Madrid: Alfaguara.

 

Martínez, R. (2011). La LCR más allá del franquismo: de la «unidad trotskista» al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978‑1991). Viento sur: Por una izquierda alternativa, 115, 64‑71. 

 

Martínez, R. (2013). Debate abierto. La izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta: una brevísima historia. Viento sur: Por una izquierda alternativa, 126, 108‑118. 

 

Martínez, R. (2016). La izquierda revolucionaria en tiempos de cambio político: algunas consideraciones generales y una experiencia particular. En C. Molinero, i P. Ysàs (coord.), Las izquierdas en tiempos de transición (p. 141‑167). València: PUV. 

 

Pérez, J. A. (2016). La izquierda vasca en la complicada Transición hacia la democracia. En C. Molinero, i P. Ysàs (coord.), Las izquierdas en tiempos de transición (p. 195‑220). València: PUV. 

 

Pérez, J. (2013). Orto y ocaso de la izquierda revolucionaria en España (1959‑1994). En R. Quirosa-Cheyrouze Muñoz (ed.), Los partidos en la transición. Las organizaciones políticas en la construcción de la democracia española (p. 249‑289). Madrid: Biblioteca Nueva.

 

Río, E. del (2012). De la indignación de ayer a la de hoy. Madrid: Talasa.

 

Sans, J. (2015). L’esquerra revolucionària i el seu paper en la mobilització social i el canvi polític dels anys 70: estat de la qüestió i alguns apunts per al seu estudi. En V. Bellver, F. D’amaro, I. Molina, i J. Ramos (coord.), Otras voces, otros ámbitos: Los sujetos y su entorno. Nuevas perspectivas de la historia sociocultural (p. 283‑287). València: PUV. 

 

Segura, I. (2013). Històries. En M. Duch, I. Segura, i A. Del Prat, Quaderns de la Igualtat. La història de les dones i el gènere (p. 23‑32). Tarragona: Publicacions URV.

 

Wilhelmi, G. (2016). Romper el consenso. La izquierda radical en la Transición (1975‑1982). Madrid: Siglo XXI.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.