Refugis antiaeris: patrimoni de la Guerra Civil a la ciutat de València

Andrea Moreno Martín, Tatiana Sapena Escrivà

Resum

Els espais de memòria són una part interessant de l’ampli ventall de recursos patrimonials de la Guerra Civil Espanyola. Als carrers de la capital del Túria perdura una gran quantitat de vestigis d’aquella època, entre els quals hi ha més de tres-cents refugis antiaeris. En aquest article tractem els refugis de la ciutat de València partint de la nova conjuntura que inaugura l’any 2017, en què s’han obert nous escenaris legislatius i de gestió. L’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica Valenciana, una nova modificació de la Llei de Patrimoni Valencià, que expressament recull el patrimoni bèl·lic, així com accions inèdites per part de l’Ajuntament de València vers la recuperació i la divulgació dels refugis, ens serveixen com a marc de reflexió per a avaluar el seu valor patrimonial, així com també la problemàtica a l’hora de la seua gestió.

Referències

Abad, V. (1987). Valencia, marzo 1939. València: Ajuntament de València.

Álvarez, V. (2010). ¿Chatarra o cultura material? A propósito de los restos muebles de la Guerra Civil en el Registro

Arqueológico de la ciudad de Oviedo (Asturias). Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 4,

-201.

Aracil, R., i Villarroya, J. (2010). El País Valencià sota les bombes (1936-1939). València: Servei de Publicacions

Universitat de València.

Aragó, L., Azkárraga, J. M.ª, i Salazar, J. (2007). Valencia 1931-1939. Guía urbana. La ciudad en la 2.ª República.

València: Universitat de València.

Azkárraga, J. M.ª, i Peinado, J. (2017). Al refugi! En J. Navarro i S. Valero (ed.), Com es viu una guerra? La vida quotidiana

d’una ciutat de rereguarda (vol. 2) (p. 61-88). València: Ajuntament de València.

Azkárraga, J. M.ª, Calpe, A., Mezquida, M., i Peinado, J. (2017). Tempesta de Ferro. Els refugis antiaeris a València.

València: Ajuntament de València.

Aznar, M. (ed.) (2007a). Valencia, capital cultural de la República (1936-1937) (vol. 1 i 2). València: Consell Valencià

de Cultura.

Aznar, M. (2007b). Valencia, capital literaria y cultural de la República 1936-1937. València: Universitat de València.

Besolí, A. (2003). La recuperació i divulgació del patrimoni de la Guerra Civil a Catalunya: el centre d’instrucció

de l’Exèrcit Popular a Pujalt (Anoia, Barcelona). Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 1,

-124.

Besolí, A. (2004). Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcano. Ebre 38. Revista

Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 2, 181-202.

Besolí, A., i Peinado, J. (2008). El estudio y puesta en valor de los refugios antiaéreos de la guerra civil española: el

caso del refugio-museo de Cartagena. Revista Arqueo-Murcia, 3 (desembre), 1-18.

Bordería, E. (2007). Valencia, 1936-1937 capital del periodisme en guerra, capital de la propaganda. En M. Aznar (ed.),

Valencia, capital cultural de la República (1936-1937) (vol. 2) (p. 523-540). València: Consell Valencià de Cultura.

Calzado, A., i Navarro, J. (ed.) (2007). Valencia, capital antifascista: visiones e impresiones de una ciudad en guerra.

València: Publicacions de la Universitat de València.

Calzado, A. (2006). Los espacios de la memoria de la Europa de entreguerras. En A. Girona i J. M. Santacreu (coord.).

La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana (vol. 17) (p. 9-30). València: Editorial Prensa Valenciana.

Candau, J. (2002). Antropología de la memoria. Buenos Aires: Nueva Visión.

Culturplaza. (17 de gener de 2017): Así es el refugio de la Guerra Civil que Bombas Gens esconde en su interior.

Recuperat el 22 de setembre de 2017 de http://valenciaplaza.com/asi-es-el-refugio-de-la-guerra-civil-que-bombasgens-

esconde-en-su-interior

Diari La Veu. (06 de juny de 2017). El refugi desconegut de Largo Caballero i Juan Negrín. Recuperat el 22 de setembre

de 2017 de https://www.diarilaveu.com/noticia/74267/refugi-negrin-caballero-corts

Escudero, R. (coord.) (2011). Diccionario de memoria histórica: conceptos contra el olvido. Madrid: Los libros de la Catarata.

Espinosa, F. (2007). Cómo acabar de una vez por todas con la memoria histórica. En G. Acosta, Á. Del Río Sánchez

i J. M.ª Valcuende (coord.) La recuperación de la memoria histórica: una perspectiva transversal desde las Ciencias

Sociales (p. 45-52). Sevilla: Centro de Estudios Andaluces.

Gaceta de la República. Diario Oficial. (29 de juny de 1937). Decret d’organització de la Defensa Passiva Obligatòria

per mitjà del qual es van constituir els comités provincials i locals. València: Govern de la República espanyola.

Gaceta de la República. Diario Oficial. (03 de desembre de 1938). Decret 151 sobre Defensa Passiva Obligatòria.

Barcelona: Govern de la República espanyola.

Gaceta de la República. Diario Oficial. (27 de desembre de 1938). Ordre sobre els serveis de Defensa Passiva Obligatòria.

Barcelona: Govern de la República espanyola.

Galdón, E. (2006). Los refugios de Valencia. En A. Girona i J. M. Santacreu (coord.), La Guerra Civil en la Comunidad

Valenciana. El patrimonio material (vol. 17) (p. 86-95). València: Editorial Prensa Valenciana.

Gil, E. R., i Galdón, E. (2007). Arqueología valenciana de la guerra civil. En A. Girona i J. M. Santacreu (coord.) La

Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. El patrimonio material (vol. 17). València: Editorial Prensa Valenciana.

Girona, A. (1986). Guerra i revolució al País Valencià. València: Tres i Quatre.

Girona, A., i Navarro, J. (2007). El día a día en la retaguardia valenciana. En A. Girona i J. M. Santacreu (coord.) La

Guerra Civil en la Comunidad Valenciana. Sufrir la guerra: la vida cotidiana (vol. 10) (p. 31-69). València: Editorial

Prensa Valenciana.

González, A. (2008). Arqueología de la Guerra Civil Española, Revista Complutum, 19, 11-20.

Hobsbawm, E. (2012). Historia del siglo xx: 1914-1991. Barcelona: Crítica.

Infiesta, J. L. (1998). Bombardeos del litoral mediterráneo durante la Guerra civil (vol. 1). Valladolid: Quirón ediciones.

Jaén, S. (2016). Memoria soterrada: los refugios antiaéreos de la Guerra Civil en Jaén. CLIO. History and History

Teaching, 42. Recuperat el 25 de setembre de 2017 de http://clio.rediris.es/n42/articulos/jaen2016.pdf

JDP. (1937). Defensa Pasiva de la Población Civil. València: Editorial Guerri (col·lectivitzada).

La Vanguardia. (02 de desembre de 2016). El Ayuntamiento crea ‘València en la memòria’, una ruta que señaliza

edificios emblemáticos en la Guerra Civil. Recuperat el 22 de setembre de 2017 de http://www.lavanguardia.

com/vida/20161202/412350931639/el-ayuntamiento-crea-valencia-en-la-memoria-una-ruta-que-senalizaedificios-

emblematicos-en-la-guerra-civil.html

Levante-EMV. (04 de juny de 2016). Lavado de cara al refugio de la calle Serranos. Recuperat el 22 de setembre de

de http://www.levante-emv.com/valencia/2017/06/04/lavado-cara-refugio-calle-serranos/1576066.html

Mainar, E. (2007). La pasividad de la guardia civil. En A. Girona i J. M. Santacreu (coord.). La Guerra Civil en la

Comunidad Valenciana. El fracaso del golpe de Estado (vol. 2). València: Editorial Prensa Valenciana.

Moreno, A., i Muñoz, À. (2011). Arqueologia de la memòria. Els refugis antiaeris a la ciutat de València. Saguntum:

Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 43, 177-192.

Moreno, A., i Olmos, P. (2015a). Quart de Poblet 1936-1939. Un poble de la rereguarda. Quart de Poblet: Ajuntament

de Quart de Poblet.

Moreno, A., i Olmos, P. (2015b). Defensa pasiva en la retaguardia republicana: El refugio antiaéreo de la Plaça de

la Creu (Quart de Poblet, València). En Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana (15-17

desembre 2012), (p. 353-362). València: Ajuntament de València.

Moreno, A. (2017). Recuperando la memoria… El refugio del grupo escolar del Ayuntamiento de Valencia. La Linde.

Revista digital de arqueología profesional, 8, 141-154.

Navarro, J., i Valero, S. (ed.) (2016). València capital de la República: 1936-1937. El món mira a València, capital de

l’antifeixisme (vol. 1). València: Ajuntament de València.

Navarro, J., i Valero, S. (ed.) (2017). València capital de la República: 1936-1937. Com es viu una guerra? La vida

quotidiana d’una ciutat de rereguarda (vol. 2). València: Ajuntament de València.

Nora, P. (1984-1993). Les lieux de mémoire. París: Gallimard.

Peinado, J. (2015). La defensa de la ciudad de Valencia durante la Guerra Civil Española. (Tesi doctoral no publicada).

Universitat de València, València. Recuperada el 22 de setembre de 2017 de http://roderic.uv.es/handle/10550/50253

Pujadó, J. (2006). Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Safón, A., i Simón, J. D. (1986). Valencia 1936-1937: una ciudad en guerra. València: Ajuntament de València.

Sánchez, N. (2007). Tots morts. La guerra total imaginada. En R. Martínez (coord.), Guerra en la ciutat, 1936-1939

(p. 45-77). València: Museu Valencià d’Etnologia.

Santamarina, B. (dir.) (2009). Llàgrimes vora mar: guerra, postguerra i riuada al Cabanyal (1936-1957) a través de la

memòria. València: Universitat de València.

Taberner, F. (2016). La defensa pasiva. Notas sobre la construcción de los refugios antiaéreos en Valencia. En J. C.

Colomer i J. Sorribes (coord.), València, 1808-2015: la història continua… (vol. 2) (p. 99-119). València: Balandra

edicions.

Valcuende, J. M.ª (2007). Memoria e historia: individuos y sociedad. En G. Acosta, Á. Del Río Sánchez i J. M.ª

Valcuende (coord.), La recuperación de la memoria histórica: una perspectiva transversal desde las Ciencias Sociales

(p. 19-32). Sevilla: Centro de Estudios Andaluces.

Vera, A., i Vera, J. (2000). Defensa antiaérea republicana (1936-1939): artillería y refugios (algo de valor). Requena:

Ediciones e Investigaciones Gráfica Llogodi.

Vera, J. (2008). Defensa antiaérea y refugios. En M. Aznar et al. (ed.), València, capital cultural de la República (1936-1937).

Congrés Internacional (p. 75-99). València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.