Els recursos humans en el mercat global de l’educació superior: la presència de professors estrangers en universitats espanyoles

Manuel Pereira-Puga

Resum

Malgrat l’existència d’un mercat global d’educació superior en què les universitats competeixen per atraure acadèmics amb talent de tot el món, la majoria d’institucions d’educació superior contracten molt pocs investigadors estrangers. De fet, a Espanya, només 1 de cada 40 acadèmics és estranger. Aquest article se centra en el cas espanyol per aprofundir en la comprensió dels factors que afecten la internacionalització del personal acadèmic en el sector de l’educació superior. L’anàlisi es fonamenta en dades de la base de dades del Registre Europeu d’Institucions d’Educació Superior i en estadístiques sobre l’educació superior a Espanya, recollides per l’Institut Nacional d’Estadística. Els principals resultats d’aquesta anàlisi exploratòria mostren que a Espanya hi ha diferències entre comunitats autònomes pel que fa a la proporció de personal estranger que contracten. A més, pel que fa a les institucions, les universitats més internacionalitzades són institucions relativament noves, i la majoria es troben a Catalunya. El marc polític i econòmic a Espanya desincentiva la contractació
d’acadèmics internacionals. No obstant això, en aquest context, cal destacar dues idees importants: d’una banda, les diferències entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes espanyoles mostren que les polítiques infranacionals poden tenir un fort impacte en els processos d’internacionalització en països descentralitzats com Espanya; d’altra banda, la divergència entre universitats mostra la importància del comportament estratègic dels actors que afronten les pressions de l’entorn.

Referències

Altbach, P. (2015). Perspectives on internationalizing higher education. International Higher Education, 27, 6-8.

 

Altbach, P. G., Reisberg, L., i Rumbley, L. E. (2009). Trends in global higher education: Tracking an academic revolution. París: UNESCO.

 

Altbach, P., i Teichler, U. (2001). Internationalization and exchanges in a globalized university. Journal of Studies in International Education, 5(1), 5-25.

 

Bauder, H. (2015). The international mobility of academics: A labor market perspective. International Migration, 53(1), 83-96.

 

Bonal, X. (2005). La descentralización educativa en España: Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

 

Bosch, X. (2006). Spain reconsiders its university reform law. Science, 314(5801), 911.

 

Byram, M., i Dervin, F. (2009). Students, staff and academic mobility in higher education. Newcastle: Cambridge Scholars Publishing.

 

Cruz-Castro, L., i Sanz-Menéndez, L. (2015). Policy change and differentiated integration: Implementing Spanish higher education reforms. Journal of Contemporary European Research, 11(1), 103-123.

 

De Jong, G.F., i Fawcett, J.T. (1981). Motivations for migration: An assessment and a value-expectancy research model. En G. F. De Jong, i R. W. Gardner (ed.), Migration decision making: multidisciplinary approaches to microlevel studies in developed and developing countries. Nova York: Pergamon.

 

De Wit, H. (2002). Internationalization of higher education in the United States of America and Europe: A historical, comparative, and conceptual analysis. Westport, CT: Greenwood Publishers. 

 

Dobbins, M., i Knill, C. (2009). Higher education policies in Central and Eastern Europe: Convergence towards a common model? Governance, 22(3), 397-430.

 

Enders, J. (2014). The Academic arms race: International rankings and global competition for World-class universities. En A. M. Pettigrew, E. Cornuel, i U. Hommel (ed.), The institutional development of business schools (p. 155-175). Oxford: Oxford University Press. 

 

Enders, J. (2004). Higher education, internationalization, and the nation-state: Recent developments and challenges to governance theory. Higher education, 47(3), 361-382.

 

Godechot, O., i Louvet, A. (2008). Academic inbreeding: An evaluation. Laviedesidees, fr, 22. Recuperat el 13 de maig de 2017 de http://www.booksandideas.net/Academic-Inbreeding-An-Evaluation.html

 

Gornitzka, Å. (1999). Governmental policies and organisational change in higher education. Higher education, 38(1), 5-31.

 

Grant, R. (1996). Toward a Knowledge-Based Theory of the Firm. Strategic Management Journal, 17(Winter), 109-122.

 

Grau, X. (2013). El ‘ranking’ de Shanghái: excelencia y especialización. El País. Recuperat el 14 de maig de 2017 de http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/08/30/actualidad/1377888296_646844.html

 

Griffith, R. (1993). Budget cuts and shared governance: An administrator’s perspective. Academe, 79(6), 15-17.

 

Grove, L. (2016). Barcelona rises above Spain’s higher education malaise. Times Higher Education. Recuperat el 14 de maig de 2017 de https://www.timeshighereducation.com/news/barcelona-rises-above-spains-higher-education-malaise

 

Hazelkorn, E. (2011). Globalization and the reputation race in rankings and the reshaping of higher education: the battle for World-class excellence. Londres: Palgrave MacMillan.

 

ICREA (2017). ICREA 2016 Memoir. Recuperat el 16 de maig de 2017 de http://memoir.icrea.cat/wp-content/uploads/2017/05/desplegable-ICREA.pdf

 

Jongbloed, B., i Vossensteyn, H. (2001). Keeping up performances: an international survey of performance-based funding in higher education. Journal of Higher Education Policy and Management, 23(2), 127-145.

 

Kerr, C. (1993). Universal issues in the management of higher education. En J. B. Balderston, i F. Balderston (ed.), Higher education in Indonesia: Education and reform. Berkeley: Center for Studies in Higher Education.

 

Kim, T., i Locke, W. (2010). Transnational academic mobility and the academic profession. Londres: Centre for Higher Education Research and Information, The Open University.

 

Lepori, B., Seeber, M., i Bonaccorsi, A. (2015). Competition for talent. Country and organizational-level effects in the internationalization of European higher education institutions. Research Policy, 44(3), 789-802.

 

Liefner, I. (2003). Funding, resource allocation, and performance in higher education systems. Higher education, 46(4), 469-489.

 

Mazzarol, T., i Soutar, G. N. (2012). Revisiting the global market for higher education. Asia Pacific Journal of Marketing and Logistics, 24(5), 717-737.

 

Mazzarol, T., i Soutar, G. N. (2001). The global market for higher education: Sustainable Competitive Strategies for the New Millennium. Northampton, MA: Edward Elgar.

 

McLendon, M. K., i Hearn, J. C. (2013). The resurgent interest in performance-based funding for higher education. Academe, 99(6), 25.

 

Musselin, C. (2004). Towards a European academic labour market? Some lessons drawn from empirical studies on academic mobility. Higher Education, 48(1), 55-78.

 

OCDE (2008). The Global Competition for Talent. Mobility of the Highly Skilled. París: OCDE.

 

OCDE (1996). The Knowledge based Economy. París: OCDE. 

 

Oliver, C. (1991). Strategic responses to institutional processes. Academy of management review, 16(1), 145-179.

 

Olsen, J. (2007). The institutional dynamics of the European University. En M. Peter, i J. Olsen (ed.), University Dynamics and European Integration (p. 25-54). Dordrecht: Springer.

 

Pereira-Puga, M. (2016a). ¿Cuánto talento atrae la Universidad Española?, Agenda Pública. Recuperat el 13 de maig de 2017 de http://agendapublica.elperiodico.com/cuanto-talento-atrae-la-universidad-espanola/ 

 

Pereira-Puga, M. (2016b). ¿En qué se parecen la endogamia académica y las patatas fritas?, Agenda Pública. Recuperat el 13 de maig de 2017 de http://agendapublica.elperiodico.com/en-que-se-parecen-la-endogamia-academica-y-las-patatas-fritas/

 

Pereira-Puga, M. (2015). España en el mercado de educación superior: universalización de la enseñanza universitaria y atracción de alumnado. RIESED-Revista Internacional de Estudios sobre Sistemas Educativos, 2(5), 01-16.

 

Pereira-Puga, M. (2014). Educación superior universitaria: calidad percibida y satisfacción de los egresados. Tesi doctoral: Universidade da Coruña, la Corunya.

 

Peterson (2007). The Study of Colleges and Universities as Social Organizations. En P. J. Gumport (ed.), Sociology of Higher Education: Contributions and their Contexts. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.

 

Pfeffer, J. (1982). Organizations and Organization Theory. Boston: Pitman.

 

Puelles, M. (2002). Descentralización de la educación en el estado autonómico. En Informe España 2002: Una interpretación de su realidad social (p. 143-241). Madrid: Fundación Encuentro.

 

Ritsilä, J., i Ovaskainen, M. (2001). Migration and regional centralization of human capital. Applied Economics, 33(3), 317-325.

 

Salmi, J. (2009). The challenge of establishing world-class universities. Washington: World Bank Publications.

 

Sassen, S. (2002). Global networks, linked cities. Nova York: Routledge. 

 

Scott, P. (1998). The Globalization of Higher Education. Buckingham: Open University Press and the Society for Research into Higher Education. 

 

Sivak, Y., i Yudkevich, M. (2009). Academic inbreeding: pro and contra. Educational Studies, 1, 170-187.

 

Wang, Q., Cheng, Y., i Liu, N. C. (2013). Building world-class universities: Different approaches to a shared goal. Berlín: Springer Science and Business Media.

 

Whitley, R. (2012). Transforming universities: National conditions and their varied organisational actorhood. Minerva, 50(4): 493-510.

 

Yudkevich, M., Altbach, P., i Rumbley, L. E. (2015). Academic inbreeding and mobility in higher education: Global perspectives. Berlín: Springer.

 

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.