Els recursos humans en el mercat global de l’educació superior: la presència de professors estrangers en universitats espanyoles

Manuel Pereira-Puga

Resum

Malgrat l’existència d’un mercat global d’educació superior en què les universitats competeixen per atraure acadèmics amb talent de tot el món, la majoria d’institucions d’educació superior contracten molt pocs investigadors estrangers. De fet, a Espanya, només 1 de cada 40 acadèmics és estranger. Aquest article se centra en el cas espanyol per aprofundir en la comprensió dels factors que afecten la internacionalització del personal acadèmic en el sector de l’educació superior. L’anàlisi es fonamenta en dades de la base de dades del Registre Europeu d’Institucions d’Educació Superior i en estadístiques sobre l’educació superior a Espanya, recollides per l’Institut Nacional d’Estadística. Els principals resultats d’aquesta anàlisi exploratòria mostren que a Espanya hi ha diferències entre comunitats autònomes pel que fa a la proporció de personal estranger que contracten. A més, pel que fa a les institucions, les universitats més internacionalitzades són institucions relativament noves, i la majoria es troben a Catalunya. El marc polític i econòmic a Espanya desincentiva la contractació
d’acadèmics internacionals. No obstant això, en aquest context, cal destacar dues idees importants: d’una banda, les diferències entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes espanyoles mostren que les polítiques infranacionals poden tenir un fort impacte en els processos d’internacionalització en països descentralitzats com Espanya; d’altra banda, la divergència entre universitats mostra la importància del comportament estratègic dels actors que afronten les pressions de l’entorn.

Referències

Altbach, P. (2015). Perspectives on internationalizing higher education. International Higher Education, 27, 6-8.

Altbach, P. G., Reisberg, L., y Rumbley, L. E. (2009). Trends in global higher education: Tracking an academic revolution.

París: UNESCO.

Altbach, P., y Teichler, U. (2001). Internationalization and exchanges in a globalized university. Journal of Studies in International Education, 5(1), 5-25.

Bauder, H. (2015). The international mobility of academics: A labor market perspective. International Migration,

(1), 83-96.

Bonal, X. (2005). La descentralización educativa en España: Una mirada comparativa a los sistemas escolares de las

comunidades autónomas. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Bosch, X. (2006). Spain reconsiders its university reform law. Science, 314(5801), 911.

Byram, M., y Dervin, F. (2009). Students, staff and academic mobility in higher education. Newcastle: Cambridge

Scholars Publishing.

Cruz-Castro, L., y Sanz-Menéndez, L. (2015). Policy change and differentiated integration: Implementing Spanish

higher education reforms. Journal of Contemporary European Research. 11(1), 103-123.

De Jong, G.F., y Fawcett, J.T. (1981). Motivations for migration: An assessment and a value-expectancy research

model. En G. F. De Jong, y R. W. Gardner (eds.), Migration decision making: multidisciplinary approaches to microlevel

studies in developed and developing countries. Nueva York: Pergamon.

De Wit, H. (2002). Internationalization of higher education in the United States of America and Europe: A historical,

comparative, and conceptual analysis. Westport, CT: Greenwood Publishers.

Dobbins, M., y Knill, C. (2009). Higher education policies in Central and Eastern Europe: Convergence towards a

common model? Governance, 22(3), 397-430.

Enders, J. (2014). The Academic arms race: International rankings and global competition for World-class universities.

En A. M. Pettigrew, E. Cornuel, y U. Hommel, U. (eds.), The institutional development of business schools (p. 155-175).

Oxford: Oxford University Press.

Enders, J. (2004). Higher education, internationalization, and the nation-state: Recent developments and challenges

to governance theory. Higher education, 47(3), 361-382.

Godechot, O., y Louvet, A. (2008). Academic inbreeding: An evaluation. Laviedesidees, fr, 22. Recuperado el 13 de

mayo de 2017 de http://www.booksandideas.net/Academic-Inbreeding-An-Evaluation.html

Gornitzka, Å. (1999). Governmental policies and organisational change in higher education. Higher education, 38(1), 5-31.

Grant, R. (1996). Toward a Knowledge-Based Theory of the Firm. Strategic Management Journal, 17 (Winter), 109-122.

Grau, X. (2013). El ‘ranking’ de Shanghái: excelencia y especialización. El País. Recuperado el 14 de mayo de 2017

de http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/08/30/actualidad/1377888296_646844.html

Griffith, R. (1993). Budget cuts and shared governance: An administrator’s perspective. Academe, 79(6), 15-17.

Grove, L. (2016). Barcelona rises above Spain’s higher education malaise. Times Higher Education. Recuperado el

de mayo de 2017 de https://www.timeshighereducation.com/news/barcelona-rises-above-spains-highereducation-

malaise

Hazelkorn, E. (2011). Globalization and the reputation race in rankings and the reshaping of higher education: the battle

for World-class excellence. Londres: Palgrave MacMillan.

ICREA. (2017). ICREA 2016 Memoir. Recuperado el 16 de mayo de 2017 de http://memoir.icrea.cat/wp-content/

uploads/2017/05/desplegable-ICREA.pdf

Jongbloed, B., y Vossensteyn, H. (2001). Keeping up performances: an international survey of performance-based

funding in higher education. Journal of Higher Education Policy and Management, 23(2), 127-145.

Kerr, C. (1993). Universal issues in the management of higher education. En J. B. Balderston, y F. Balderston (eds.),

Higher education in Indonesia: Education and reform. Berkeley: Center for Studies in Higher Education.

Kim, T., y Locke, W. (2010). Transnational academic mobility and the academic profession. Londres: Centre for Higher

Education Research and Information, The Open University.

Lepori, B., Seeber, M., y Bonaccorsi, A. (2015). Competition for talent. Country and organizational-level effects in

the internationalization of European higher education institutions. Research Policy, 44(3), 789-802.

Liefner, I. (2003). Funding, resource allocation, and performance in higher education systems. Higher education,

(4), 469-489.

Mazzarol, T., y Soutar, G. N. (2012). Revisiting the global market for higher education. Asia Pacific Journal of Marketing

and Logistics, 24(5), 717-737.

Mazzarol, T., y Soutar, G. N. (2001). The global market for higher education: Sustainable Competitive Strategies for the

New Millennium. Northampton, MA: Edward Elgar.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.