Reputació i rànquings

Martí Parellada, Montserrat Álvarez

Resum

En l’última dècada han començat a sorgir amb força els rànquings globals d’universitats, que permeten la comparació nacional i internacional de les institucions d’educació superior. De fet, ja ocupen una posició central en el debat públic sobre el paper de les universitats en les societats actuals, en constituir un mitjà per a mesurar i comparar la qualitat i els resultats d’aquestes institucions, la qual cosa influeix en la seua reputació. Els rànquings amb major impacte mediàtic són l’Academic Ranking of World Universities, o rànquing de Xangai, el Times Higher Education World University Ranking i el QS World University Ranking, que es caracteritzen per ordenar les universitats, considerades com un tot, en forma de taula de classificació lliguera, a partir dels resultats obtinguts en un indicador sintètic compost per la ponderació de diversos indicadors individuals. L’article revisa
la metodologia d’aquests tres rànquings i se centra, a continuació, en les seues limitacions i punts febles (com ara estar massa enfocats a la faceta investigadora o la dificultat d’establir objectivament pesos específics per a cada indicador individual). Així mateix, es presenta l’U-Multirank, impulsat per la Comissió Europea, que pretén superar les limitacions dels rànquings tradicionals.
És un sistema alternatiu per a classificar les universitats, en funció del seu rendiment, en un ventall ampli d’indicadors que cobreixen cinc dimensions (ensenyament i aprenentatge, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional) i en diversos àmbits del coneixement.

Referències

Adina-Petruva, P. (2015). Global university rankings – a comparative analysis. Procedia economics and finance, 26, 54-63.

Aguilló, I. (2010). Rankings de universidades: antecedentes, objetivos, virtudes y carencias. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad. Recuperat l’11 de novembre de 2016 de http://www.revistacts.net/files/Foro/debate_rankings_favor.pdf

Altbach, P. G., i Hazelkorn, E. (2017). Why most universities should quit the rankings game. University World News, 463, 13 de juny de 2017.

AUBR (Assessment of University-Based Research Expert Group). (2010). Assessing Europe’s University-Based Research. Brussel·les: Comissió Europea.

Docampo, D. (2013). Reproducibility of the Shanghai academic ranking of world universities results. Scientometrics, 94(2), 567-587.

Federkeil, G. (2013). U-Multirank – A new approach to international rankings. En Informe CYD 2012. La contribución de las universidades españolas al desarrollo (p. 254-255). Barcelona: Fundación CYD.

Federkeil, G. (2015). U-Multirank. A new international ranking of universities. En Informe CYD 2014. La contribución de las universidades españolas al desarrollo (p. 238-240). Barcelona: Fundación CYD.

Federkeil, G. (2016). U-Multirank – A preview to the 2017 edition. Presentació en el II Workshop Ranking CYD, celebrat a Barcelona el 10 d’octubre de 2016.

Fernández de Lucio, I., i García, A. (2014). Rankings universitarios: ¿hacia una indeseable homogeneización de las universidades? En Informe CYD 2013. La contribución de las universidades españolas al desarrollo (p. 255-256). Barcelona: Fundación CYD.

Fundación CYD (2016). Informe CYD 2015. La contribución de las universidades españolas al desarrollo. Barcelona: Fundación CYD.

Krüger, K., i Federkeil, G. (2014). Ranking CYD. El U-Multirank para las universidades españolas. En Informe CYD 2013. La contribución de las universidades españolas al desarrollo (p. 251-254). Barcelona: Fundación CYD.

Merton, R. K. (1968). The Matthew effect in science. Science, 159, 56-63.

Mora, J. G. (2016). Indicadores, acreditación, rankings… No es oro todo lo que reluce. En Informe CYD 2015. La contribución de las universidades españolas al desarrollo (p. 228-229). Barcelona: Fundación CYD.

Mora, J. M. (coord.) (2015). Universities’ reputation. Navarra: Ediciones Universidad de Navarra.

Parellada, M. (2013). La contribución de la universidad al crecimiento de la economía española: las reformas pendientes. Presupuesto y Gasto Público, 72, 47-66.

Parellada, M. (2016). Desarrollo de nuevos indicadores. Presentació en el II Workshop Ranking CYD, celebrat a Barcelona el 10 d’octubre de 2016.

Rauhvargers, A. (2011). Global University Rankings and Their Impact. Brussel·les: European University Association.

Rauhvargers, A. (2013). Global University Rankings and Their Impact. Report II. Brussel·les: European University Association.

Sanz-Casado, E. (coord.) (2015). Guía de buenas prácticas para la participación de las universidades españolas en los rankings internacionales. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Sanz-Casado, E. (2016). Desarrollo de nuevos indicadores y modificaciones sobre los existentes. Presentació en el II Workshop Ranking CYD, celebrat a Barcelona el 10 d’octubre de 2016.

Universidad.es (2014). Estudio de la posición de las universidades españolas en algunos rankings internacionales. Madrid: Fundación para la Proyección Internacional de las Universidades Españolas / Universidad.es.

Vught, F. van, i Ziegele, F. (ed.) (2012). Multi-dimensional ranking: the design and development of U-Multirank. Dordrecht, Heidelberg, Londres i Nova York: Springer.

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.